No només estan al zoo, els tenim amb nosaltres.

Ahir, a la punta de la Tordera, just entre Malgrat de Mar i Blanes, al fons d'un mar pla com una bassa d'oli, varen apareixent unes ombres, que lliscaven d'una banda a l'altre per la superfície de l'aigua. És tractava de una dotzena de dofins mulars, pescant en grup.

Abans aquests eren uns dofins molt comuns a la costa catalana, ara el seu nombre s'ha reduit molt per la interacció humana. És una espècie molt costanera i la trobem entre la línia de costa i una 5 milles nàutiques, fet que la fa molt sensible a l'activitat humana. Poden agafar els peixos dels tresmalls, i agafar el peix que s'escapa dels arts d’arrossegament. A més a mitjans del segle XX com els arts eren de cotó, enlloc del niló actual, i els dofins eren capaços de perforar-lo. Aquest fet feia que pels pescadors el dofí era una espècie indesitjable i van ser perseguits fins quasi extingir-los. Jo recordo que als anys vuitanta alguns vaixells de pesca d'Arenys encara duien una dofinera, una mena d’arpó petit, per matar dofins. Ara els temps han canviat, i els pescadors també, i el dofins desperten una simpatia innata a tothom. 

Els dofins mulars són grossos poden assolir entre els 3 i els 3'5 metres, i són matrilineals, és a dir els grups grans (com el que vaig veure a la desembocadura de la Tordera), són formats bàsicament per femelles, on trobem àvies, mares, filles i netes, penseu que poden assolir fàcilment els 35 anys d'edat!! Les femelles per tant no abandonen mai el grup, i s'ajuden unes amb les altres a criar i protegir les cries, així com a pescar. La gestació és llarga, quasi d'un any i l’alletament pot durar uns 20 mesos, pel que hi ha u n vincle molt gran entre les cries i joves i els adults.

Per contra els mascles abandonen el grup matern quan assoleixen la maduresa sexual, als 8 anys, i formen grups de 3 a 4 mascles i visiten esporàdicament els grups de femelles durant l’època de reproducció.

El meu pare, que ja és gran, recorda que quan era petit (els anys trenta), no era rar veure des de la platja dofins. Ara és un fet excepcional, però hi comença a haver indicis de que potser la cosa canvia, per exemple fa uns mesos el meu amic Pep Quintana em comentava que havia vist dofins des de la privilegiada atalaia de casa seva al Turó de la Pietat... Serem capaços de aconseguir que tornin a estar entre nosaltres?

Ara quan mireu al mar, mireu bé, potser tindreu la sort de veure aquestes bèsties fascinants, quasi màgiques i d’aparició fantasmagòrica.