No tinc paraules...
Enviat per fani el
Potser direu que tinc una especial sensibilitat vers aquest lloc, però realment aquesta història passa a diari a tot el poble.
No tinc paraules... No puc creure que algú sigui tan curós per no deixar que el seu gos cagui en el fred terra i es molesti a posar una bossa. I alhora tant marrano per deixar-ho tot al mig del carrer.
Felicito al gos per la seva punteria.
I dedico aquest apunt al senyor que viu als pisos blancs i blaus de darrera del parc Fèlix Cucurull i que utilitza aquest mateix espai com a pipigos. I a tots els que fan el mateix en altres zones del poble.
Pd. No vull que la brigada municipal netegi les caques dels gossos amb els meus impostos, que cadascú es cuidi del seu gos o que s'incrementin les taxes per tenir-ne.
