Nosaltres i jo

Érem 'petits' quan ens vam trobar, per primer cop, com per casualitat, a la Placeta. De fet, ens vam ajuntar nosaltres, però el grup podia formar-lo qualsevol. La Placeta és(era) el punt de trobada per a tothom.

Nosaltres hi vam coincidir un dia, una nit. Després hi vam coincidir setmanes, anys i ara, ja hi quedem fins a l'eternitat!!

Jo que sóc de poca paraula parlada (però sí escrita) fa estona que penso a escriure (dedicar-vos) aquestes ratlles. Per què? ...i per què no?

Després de vint-i-pico anys plegats, somric quan penso en el que érem o, millor dit, en el que volíem ser. Ric quan veig el que som. Un projecte ben diferent de la idea principal.

Ens hem transformat en grans persones. Avui coincideixen més les nostres idees. Hem après a escoltar i a escoltar-nos. Ens diem les coses com cal dir-les, amb respecte.

Sabem esperar la trucada que demana xerrar per xerrar. Som experts companys de sobretaules llargues, on barregem el bo i millor del nostre present. Sabem ocupar el lloc que ens pertoca, com amics, gairebé germans!

Hem millorat la tria del vi i del cava que ens acompanyarà en el proper dinar/berenar/sopar. 

Per tant, tinc motius suficients per a demanar-vos formalment i pública que: continuem plegats,amb companyonia, amb somriures i llàgrimes, amb tendresa, amb esforç i molta força.

Fins que ens ho permetí qui faci anar els fils de la vida.