O tots o ningú

Falta una setmana i poc per votar, perquè el poble escolleixi els seus representants. Reconec que cada dia dec ser més àcrata però no entenc que els polítics locals ens facin votar i després ells, amb els seus partits, juguin amb el nostre vot fins a l'infinit. Per què durant la campanya no ens expliquen amb qui volen pactar i amb qui faran la conxorxa durant quatre anys? Per què tots tenen un roc a la faixa reservat per si els números els surten senars i un altre roc se'l guarden a la butxaca per si aquests són parells?

Els socialistes, aquesta vegada, sembla que ho tenen difícil. La socialista és una marca, hores d'ara, molt devaluada. Només els faltava aquesta votació del Congrés de Diputats de Madrid demostrant que no són res ni ningú i que tenen el cul llogat a la gent del PSOE. La llista convergent coixeja per totes bandes. Han tingut greus problemes interns, amb ferides obertes que encara no han pogut tancar. La gent d'Esquerra Republicana, uns quants, sobre tot els de dalt de tot no em semblen ni d'esquerra ni republicans. Iniciativa, que les dues persones que encapçalen la llista tenen un llarg historial dins d'altres grups polítics, diguem, doncs, que les podem considerar trànsfugues. Els del Via, Bloc Municipal, és un embolica que fa fort d'aquí t'espero, i ni ells mateixos saben qui són i perquè estan reunits. La CUP és una llistat farcida de patuleia esverada i no massa preparada. I ja estem. Ah! No! Que queda el PP! Què haig de dir d'aquest partit que només de pensar-hi m'esgarrifo tot jo i se'm posen els pels de punta! L'únic que constato és que la candidata que il·lustra els cartells d'aquest partit lerrouxista, la Belén Quintero, fa un goig considerable, això no ho pot discutir ningú. Vaja, a nivell fotogràfic s'enduria el premi. Perquè l'Acero, vist en blanc i negre, sembla talment de fa un parell de segles enrere. L'Estanis, penjat dalt dels arbres i amb aquella cara tant rodona, ens mostra unes dentetes de llet que fan riure. En Pera, sense afaitar-se mai, és presumit com una mala cosa i va de progre sense convèncer. En Vinyes, juga amb trampa perquè llueix l'escut d'or que l'identifica com alcalde actual. La Balliu, mona com és i fotogènica com ningú, embelleix els carrers del poble més que no pas molesta, digue que tindria l'accessit. I en Caldeira, el meu amic i soci a la “Cooperativa Vinícola del Rial de la Serp”, ell i les seves patilles sí que són progres i convencen al personal. Certament cadascú està al seu lloc, tal i com ha de ser.

El proper diumenge se'ns demana el vot. Us seré franc, estimats amics, m'agradaria votar-vos a tots, a tots us estimo i a tots us valoro. Però com que això és impossible, no votaré ningú. I s'ha acabat el bròquil! Apa, siau!