Orient i Occident

No tinc per costum deixar temes pendents i el tema de la Maria de la Pau Janer n'era un.

Vaig parlar d'ella a finals de l'any passat i el 'Coses que fan que la vida en parella valgui la pena', unes 'reflexions' que jo no compartia ni comparteixo.
Per casa ja m'ho deien: 'ha escrit coses millors!'...i han tingut raó, la gent de casa.
Orient,Occident, publicat l'any 98 és obra d'una escriptora de les que a mi m'agraden. Dues històries paral·leles viscudes en móns i realitats diferents, però que s'acaben unint.
Trio, a l'atzar, fragments que il·lustren la meva opinió:
Transcorren els dies fins que arriba l'inevitable. Porta la fusta en un farcell a l'esquena. El mocador negre la cobreix de cap a peus. Fa les passes menudes. De sobte, rere un revolt, a qualsevol cantonada, la por.
Creia en la força que posseeixen alguns llocs. Estava convençut que hi havia indrets escollits, racons que tenen el poder de commoure, la capacitat de despertar les emocions que semblen condormides, perquè són massa perilloses per viure a lloure.
No és una publicació actual, les sorpreses arriben quan han d'arribar...