Pilar Prim

Feia temps que el tenia reservat i volia llegir-lo, això sí, amb tranquil·litat.

Pilar Prim de Narcís Oller, publicada l'any 1906, és considerada la seva millor novel·la i una de les grans obres de la literatura catalana de tots els temps. S'hi retrata una societat en la qual la dona no era escoltada, ni valorada, en resum, era objecte de submissió.

Oller explica el drama íntim d'una vídua jove (casada per força amb un home més gran que ella), amb una herència respectable però envejada per la seva família.
No hi falta la figura de l'home jove que l'enamora, mal vist (també) per la família.

No explicaré tota la història, potser prou coneguda, però crec (prou important) destacar que el retrat fet a la dona que va viure aquella època fa ràbia, molta ràbia. La clara submissió i aquest cedir constant davant l'home i el què diran, fa molt de mal. Però aquesta societat va existir, i malauradament existeix, per marcar-nos a tots/es.

El dret a refer la vida després de perdre el company/a, el dret a gestionar una empresa amb les mateixes garanties d'èxit que pugui tenir un home, el dret a educar (a la seva manera) els fills, el dret a decidir per un mateix. Aquests drets hi manquen en aquesta novel·la per molt que es justifiqui aclarint que és 'l'estudi psicològic del personatge'.

Potser per aquesta raó m'ha agradat llegir aquest llibre, per recordar-ho!

* Qui era Narcís Oller?

Primer gran novel·lista català de la Renaixença, és considerat el creador de la novel·la catalana moderna.
Va escriure:
- 'L'Escanyapobres' (1884), estudi acurat de l'arquetipus de l'avar i de l'impacte de la revolució industrial en la societat rural.
- 'Vilaniu' (1885), descripció satírica de la vida i la política de la Catalunya profunda inspirada en el seu Valls nadiu.
- 'La Febre d'Or' ( 1890-1892)
- 'La Bogeria' (1898)

També va escriure teatre, publicà diversos reculls de narracions breus, entre d'altres.