Pitjor el remei que la malaltia

Tinc ganes, moltes, de dir que l'Annabel Moreno, regidora de Medi Ambient, és una paia collonuda. Diria que és la millor del seu grup polític -fins potser de tot el Consistori- i lamento, ben de veritat, que no encapçali la llista d'ERC a les properes Eleccions Municipals. És una mossa llesta, valenta i decidida. S'ha vist amb cor d'enfrontar-se amb els socialistes, evidentment ben acotxada per els seus companys de partit i coalició, en el tema de la recollida selectiva d'escombraries -això que en diuen porta a porta. I jo, que tinc dos ulls a la cara i una intuïció que pràcticament no falla mai, aplaudeixo la seva llestesa, valentia i decisió. No enganyaré ningú si dic i afirmo que la voldria d'alcaldessa del poble.

Però -llastimosament sempre hi ha un “però” a la vida- crec, estimada Annabel, que en aquesta ocasió t'has precipitat un bon xic. Deia, en un apunt passat, que l'incivisme d'algun arenyenc omplia els contenidors del Camí de la Pietat fins dalt de tot, robant l'espai reservat als qui viuen al remodelat Barri de Sant Elm, que incomprensiblement va quedar fora d'aquesta recollida brossaire. Segurament que amb un cop de geni -així m'agrada de imaginar-m'ho- vares fer retirar els dos contenidors que hi havia instal·lats a mitja pujada. Ara la porqueria, tota barrejada i sucosa, s'acumula a terra a disposició de gats i gossos i escampant una ferum que et fa maleir el tenir nas. Ho dic en el títol, en aquest cas és pitjor el remei que la malaltia i crec que faries, faríeu, bé en retornar els dos contenidors al lloc que tenen assignat i reservat.

Deixeu -t'ho dic a tu i a tots els teus companys de Consistori- que passi aquest mes electoral, sense prendre grans iniciatives. Guardeu-vos les últimes idees per la propera legislatura, que les coses, quan es fan cuita-corrents o de manera improvisada, surten malament. Prou feina teniu ara a vendre al poble/votant el treball que heu fet durant aquests darrers quatre anys. Convindràs amb mi, benvolguda Annabel, que allò que no s'hagi realitzat en quaranta-set mesos no es farà ara en un.

De cap de les maneres vull que t'agafis aquest comentari en negatiu. Insisteixo que et voldria d'alcaldessa i ho dic així de public i de fort. Annabel, una abraçada plena d'estimació i bona amistat.

PS: la resposta, en el darrer escrit, que em va fer un tal Ferran (no sé pas de qui parlo) no la comparteixo gens ni mica. No m'agrada que hi hagi algú, que recolzant-se en un apunt meu, critiqui sense raó a algú que actua amb intel·ligència i, sobretot, bona fe. Jo em sento molt més proper d'una tal Isabel, que hi ha penjat un fort aplaudiment. Oriol, no vas fer els deures. La foto que acompanya aquest escrit l'he feta jo amb el mòbil i l'he feta avui, Dilluns de Pasqua, a dos quarts de quatre de la tarda. Potser podràs fer-la més endavant, quan la regidora del ram de l'ambient net, ens retorni els contenidors que ens fan falta i que són com de la família.