Plàstic

Sembla que les bosses de plàstic han passat de moda.
Aquest invent modern que ens va deslliurar del carretó de la compra
i de les coixineres brodades amb el monosíl·lab PA, s'acaba.
Fa temps que sabem el problemes que provoquen en la natura,
com contaminen, els anys que triguen a degradar-se i tots els ets
i uts que la ciència i l'ecologisme ens han fet veure.

La senyora Antònia però, ha anat avui al super amb l'enyorat
carretó d'antuvi -perquè és una bona ciutadana i s'estima el planeta-
fent la gimcana setmanal entre els passadissos, cerca els queviures
i potingues que necessita, en prestatges ordenats.
Omple el seu sac amb rodes -calcat, per cert, del que els nens duen
a l'escola carregat de pedres...ai no! de llibres- i quan ho te tot, fa
cap a la caixa.
Descarrega els productes d'amunt la cinta, mentre
la empleada se la mira amb cara de no-res i quan l'Antònia va per
pagar, es fixa en l'estesa que te al davant: iogurts envasats en
plàstic, croquetes amb plàstic, llonzes de porc, palets per les orelles
de plàstic, brics, llaunes, galetes, colònies...una oda al plàstic,
un do de pit, vaja.

L'Antònia desapareix com la boira del maleit supermercat.
Ara carrega al maleter del seu utilitari -de 10 anys o més- totes
aquelles "coses" embotides en els seus embolcalls plastificants.
Rumia com d'hipòcrita i pudent és el consum.

Al carrer espurneja de tardor. L¡Antònia pensa:
- La pluja m'esbandira el carretó,
semblara nou.

David Xiberta