Ple de pressupostos: Les formes (I)

Els resultats de les eleccions municipals del passat mes de maig van deixar una aritmètica al consistori arenyenc que no convidava a l’optimisme. No pas per quins van ser els partits més votats (Convergència i Unió), sinó per la debilitat de la seva victòria. De fet tan sols un grapat de vots van atorgar-li a Estanis Fors la condició de cap de la llista més votada, qui sap si gràcies a algunes promeses (posteriorment incomplertes) esquitxades (al meu entendre) de populisme i demagògia.

En resum, després dels pitjors resultats del bipartit (Convergència i Unió) a la vila, Estanis Fors fou investit alcalde, i en les setmanes posteriors fou incapaç d’articular una majoria al consistori.

Faig aquesta prèvia, ja coneguda per tots nosaltres, per situar-nos en el context. Un pensaria que un govern amb vocació de governar en minoria cuidarà molt les formes i s’esforçarà per tenir un tracte no només cordial amb els regidors de l’oposició sinó d’una certa complicitat i professionalitat, que afavoreixi cercar el consens per poder impulsar les polítiques que necessita la vila, especialment important en moments d’adversitat com les que estem vivim.

Lluny d’aquest tarannà, l’hexapartit de govern (C-i-U, PP, SI, RCat, VIA) s’ha especialitzat en la improvisació, que s’escenifica en cada plenari, on fa el ridícul en confiar sempre en les caramboles del darrer minut. Caramboles que han anat “in crescendo” pel que fa a la seva inversemblança. Ahir es va superar l’espectacle del ple d’ordenances fiscals amb una esperpèntica transacció de compra-venda de favors, on va valer tot per tal d’evitar un nou ridícul (l’hexapartit) i per tal d’imposar la voluntat d’una minoria (PSOE).

El resultat és que l’hexapartit ha posat un preu molt baix al respecte pels acords del plenari i en conseqüència per la voluntat dels arenyencs.

Estanis Fors camina per una corda fluixa. Com anem d’equilibri, alcalde?