Política lisèrgica

Crec que aquest darrers dies he assistit a un dels shows polítics més lisèrgics dels últims anys. Montilla afirmant que no reeditarà el tripartit.
A un mes de les eleccions que han de decidir el futur d’aquest país, amb les enquestes totalment en contra i sobretot amb una abstenció brutal, Montilla es despenja afirmant que no tornaren a fer servir la fórmula (a Madrid ara sí que brindaran amb cava català, ara si toca.)
Aquesta afirmació, amb una clara intenció electoral d’incentivar i motivar el vot abstencionista a les autonòmiques però votant del PSOE a les generals i que com a norma, no acostuma a exercir el seu dret a vot a les eleccions al Parlament de Catalunya, serà el seu cavall de batalla. Montilla ha quedat com un mal jugador que ha posat en entredit els darrers anys de govern i el més greu de tot és que ha omplert de contingut totes aquelles critiques que durant els anys de tripartit i govern d’entesa s’han dedicat a destruir, tergiversar i assetjar al govern català.
No se si un altre tripartit (govern d’entesa) seria positiu o negatiu per el país, el que si tinc clar es que d’una manera clara ha llençat la presidència i al govern “al baul de los recuerdos”. La jugada del PSC i el posicionament d’aquesta afirmació com ja he dit es clara, incentivar al votant del PSOE català perquè es mobilitzi i vagi a votar. Doncs bé, tal i com jo veig les coses em pregunto si des de Madrid aposten clarament per un govern de CiU (exemples en aquest darrers anys hi ha de sobres) que els hi doni estabilitat parlamentària, que no els hi reprodueixi problemes amb les Espanyes mesetàries i que a més, doni suport puntual per aprovar pressupostos generals, perquè el votant PSOE ha de votar PSC? Si el missatge que arriba des de Madrid es que la coherència la posa CiU?
Sobre el discurs de CiU... em sona a lo de sempre. Amb la situació econòmica de crisis mundial, encara que algú s’encaparri a localitzar la crisis a Catalunya i a la mala gestió del tripartit, les mesures que proposen em semblen irrisòries, demagògiques i sobretot irreals, no a l’impost de successions, no a l’impost de..., baixarem l’impost de..., baixarem l’impost de... i em pregunto? Com finançaren les arques públiques? ... aaaaa amb el concert econòmic!!! Aquest tema, el del concert econòmic és un ”I have a dream” que ni ells se’l creuen.
Bé, amb tot això no s’ha d’oblidar que podem tenir i tindrem, representacions parlamentàries diverses, variades i de diferent signes polítics a l’arc parlamentari, fet que farà que el repartiment d’escons no afavoreixi precisament als partits grans. El PSOE com sempre s’ha imposat al PSC, el futur de la generalitat passarà per la presidència d’Artur Mas i a Madrid ja els hi va be, tindran allò que volen de Catalunya, estabilitat i recolzament institucional. I de passada perquè no provar una Sociovergència o una Peppervergència? No descartem res però el que puc assegurar es que Montilla no vol ser President, ell mateix ho ha dit. Tot plegat lisèrgic.

Albert