Politkóvskaia i el seu diari rus

Després de molts dies he acabat de llegir Diari Rus d'Anna Politkovskaia, llibre acabat d'escriure per la periodista quan va ser assassinada a Moscú el dia 7 d'octubre del 2006.

No entraré en el debat de decidir si aquesta és la versió real i veritable dels fets, però sí que és un relat de la situació que viu Rússia, com a país, com a societat, com a cultura. Aquest és el testimoni que recull els tres últims anys de vida de la periodista més crítica del règim de Vladímir Putin. S'hi poden llegir les impressions sobre les eleccions russes del 2003, els abusos a Txetxènia, el segrest de l'escola de Beslan, la manera de 'governar', l'exercit i els abusos cap a persones (població) que no són normals! i que Politkovskaia va denunciar fins que algú (potser no cal dir noms) va decidir fer callar per sempre. Era molt perillosa, per explicar les coses, per fer sentir la seva veu i la dels altres, per denunciar, per qüestionar...

És un testimoni que glaça i que atemoreix, és una lectura lenta per intentar assimilar cada testimoni. No puc afegir gaire cosa més, us deixo una mostra com exemple:

Lídia Slevak, directora de l'orfenat psiconeurològic nº 25 de Moscou.
- Què en pensa, de l'adopció per part d'estrangers? Els nostres patriòtics polítics exigeixen que s'aturi.
- Penso que l'adopció per part d'estrangers és una cosa molt bona. També hi ha històries terribles sobre famílies adoptives russes, el que passa és que no les explica. Ara mateix estem discutint si cal separar un dels nostres nens dels seus pares adoptius russos. Ell tornarà amb nosaltres. Un altre problema és que els pares adoptius russos no s'emporten nens d'una mateixa família.<...>Vàrem tenir una família de sis adoptats per uns americans. Nataixa, la més jove de tots sis, ens va arribar embolicada en un tros de paper de parets. El seu germà de quatre anys l'havia embolicada així per impedir que es congelés, ja que a casa no tenien res més.<...>Durant l'any passat, quinze dels vint-i-sis infants adoptats del nostre orfenat han estat acollits per pares adoptius estrangers, principalment dels Estats Units i Espanya. Hi havia tres parells de germans i germanes. Els russos no els volien.
L'onada de donacions caritatives a Rússia es va aturar el 2002, quan l'Administració Putin va retirar els privilegis fiscals a les donacions.
...

Les mares dels soldats morts a Txetxènia han retornat a Putin la seva 'compensació' mensual de cent cinquanta rubles (4,3€) com a senyal de protesta per la retirada dels beneficis en espècies. Abans de l'1 de gener tenien dret a tractament mèdic gratuït, transport públic gratis, un bitllet de tren, avió o vaixell a meitat de preu per any; també pagaven només la meitat pel servei de telèfon i televisió i tenien dret a un préstec excepcional en condicions preferents i a una parcel·la de terra gratuïta.
Això resulta absolutament just. En la majoria dels casos, l'Estat aprofita els fills de les famílies més pobres per fer la seva guerra a Txetxènia. Sovint es tracta de mares solteres. Els rics amb influències paguen per alliberar els seus fills de la desgràcia del servei militar i, per descomptat, del servei a Txetxènia.