Por a la incertesa
Enviat per @marcsic el
Ja fa temps que em vaig adonar que és difícil convèncer un català no sobiranista de les bondats d' una Catalunya sobirana (republicana, no cal dir-ho). I el que més "emprenya" és que el problema no és tant la feblesa dels arguments a favor (que honestament penso que són molt evidents i potents) sinó el fet que moltes persones simplement associen aquest eventual canvi de "statu quo" en problemes, inestabilitat, amenaça i fins i tot guerra. Diria que és un problema de por a la incertesa.
En Xavier Mir, en el seu apunt d' avui, ens llança de forma retòrica la pregunta de si hi ha una altra via, diferent de la sobiranista, per ressucitar el nostre estatut de la fase terminal en la que es troba.
Jo penso que no tenim alternativa. O dit d'una altra manera, qualsevol altra opció serà un pegat que farà encara més artificial el nostre mapa polític: el d'una España que la ultradreta en què s'ha convertit avui el PP intenta soldar a base de crispar, mentir i alimentar els sentiments més reaccionaris dels espanyols hereus dels "vencedors" de la guerra civil.
Però com aconseguirem que la via sobiranista sigui l'aposta de la majoria?
Segurament necessitem una bona bufetada. Algú dirà: més encara? Sí, una de ben forta. Una d'aquelles que no hi hagi per on encaixar-la, ni tan sols amb una disfressada actitud de "peix al cove". Que no poguem dir que la bufetada va per no sé quines engrunes d'un renovat sistema de finançament.
Una bufetada que no admeti cap altra resposta que dir "ja n'hi ha prou, fins aquí podíem arribar." És difícil preveure si una nova retallada a l' Estatut en el tràmit del Constitucional serà prou "bufetada" com per engegar "Espanya a la merda". Tan de bo que sí. Ens dignificaria com a poble no encaixar aquest nou revés com si res, i faríem bé de recordar on rau la nostra sobirania: al nostre Parlament.
Mentre esperem què passa, he fet alguns canvis tàctics a l'hora de fer pedagogia del projecte sobiranista. Ja no intento convèncer de les bondats d'una Catalunya sobirana sinó preguntar quin és l'atractiu de continuar com estem.
Em voleu creure que ningú té cap argument sòlid per defensar la "via continuista"!!!.
2 comentaris
Comentaris
Propera estació: la via sobiranista!
Enviat per Maiol Sanaüja i Soler el Dc, 21/03/2007 - 16:27
Totalment d'acord Marc! Estem terminals políticament (enrocats), però no com a poble. Som una nació adversa. Mentre uns sabem què ens cal i què volem, d'altres pregonen als quatre vents amb el vel als ulls un regionalisme tàcit i amarg. Semblarà masoquista, sí, però, el Tribunal Constitucional ens farà un gran favor si ens tomba definitivament els tirabuixons estatutaris. Potser aquesta és la bufetada que anhelem per propugnar la ruptura democràtica que li cal a l'Estat i per forjar una via sobiranista, la darrera esperança per viure lliures d'imposicions i vexacions.
Una abraçada!
via sobiranista !
Enviat per marti solá el Dij, 22/03/2007 - 19:34
si marc , d'acord , pero la primera que caldria sense esperar que ens humiliin encara mes potser seria que els esportistes per comença , diguessin no a la seleccio espanyola ja ens podem imaginar l'esclat que seguiria a aquesta actitud que crec repeteixo hauria de ser la primera en la "frente".
pero no hi ha pebrots per dir prou, l'altre seria bona si ERC obtingues el 80% dels vots en una contesa al parlament de catalunya, be ja se que tot es il'lusio pero ... perque no?
marti solá