A propòsit de...DEFENSAR LA TERRA.

L'altre dia, per una estranya coincidència, vaig veure l'homenatge que la ciutat d'Alcoi va fer-li al seu fill, el nostrat Ovidi Montllor. Una mica tard, això sí, però tant s'hi val. Merescut, de totes totes. I alhora, com he dit al començament, em va caure al davant un vídeo penjat el 2011, però potser enregistrat bastant abans, on Canal9 oferia una entrevista, amb cançó inclosa, del també alcoià Camilo Sesto.

Repeteixo, estranya coincidència que em va fer pensar en unes paraules de la ídem alcoiana, Isabel- Clara Simó: “la nostra és una terra de potents contradiccions, d'una banda tenim l'Ovidi i d'altra el Camilo. Tots dos amb trajectòries artístiques ben reconegudes, però amb signes d'identitat ben diferenciats,”

Així, doncs, vaig visualitzar el ja anomenant vídeo, on el cantant interpretava una de les seves cançons, en aquest cas la què porta com a títol “El meu cor es d'Alcoi” (sense accent a la “e”, és clar).

Bé no tinc res en contra de la persona d'aquest cantant i sempre he valorat molt la seua bona veu i el posat artístic del personatge, però...Aquesta em sembla que és l'única cançó del seu amplíssim repertori, que ho fa en valencià. Mèrit, sí senyor, d'un xicot que s'ha passat la vida menyspreant la llengua i la identitat dels seus orígens. “me siento tan madrileño como el que más”, va manifestar en més d'una ocasió. I bé, ell pot sentir-se com li done la gana, faltaria més! Però el que trobe d'un hortera acabat és que a l'entrevista vagi fent un panegíric del seu amor per “la terreta” i d'altres folklorades. I el més greu, l'entrevistadora i el Canal9 fent-li preguntes boves, com si la gent es xuclara el dit, de “tenies una espineta clavada, eh que sí?” i en lloc de preguntar-li perquè no s'ha reivindicat més com a valencià, cante en la llengua que vulgui, deriva el seu qüestionari a preguntar-li sobre la lletra i la seva relació musical amb la Lucia Bosé, etc., etc. I no vull estendre'm més.

Em pregunto, on era aquest personatge, quan l¡Ovidi feia palès la seva lluita i el seu compromís amb el poble i amb la llengua, reivindicant poemaris d'autors valencians tant imprescindibles com per exemple l'Estellés i d'altres? O quan amb les lletres de les seves cançons es pelava l'esquena, per no dir altra cosa, al costat de les injustícies i la vida del seu poble?

Ja vos conteste jo mateix, aquest Camilo ( per cert, de cognom Blanes!), en aquell temps potser es dedicava a sortir fent el pallasso, en el sentit pejoratiu d'aquesta paraula, en programes d'humor i a dir bajanades a tort i a dret. Això sí, el seu cor és d'Alcoi, ningú ho dubta, però potser el seu cap i d'altres coses són d'una altra galàxia.

Salut.