Proves

Provant, provant. Tan sols provant, de moment. Sembla que era ahir el dia que vaig escriure per primera vegada a la xarxa. Fou per impuls i gentilesa de Salvador Sostres i a la seva pàgina. Però fa ja 4 anys avui. Cert que la primera cosa que hi aparegué fou el 24 de desembre del 2006, però la finestra amb el meu nom començà el 25 de gener del 2007. 1.400 articles, o textos. Molta palla i alguna cosa sentida. I n'ha sortit un llibre que no es deu haver venut gaire. Estic molt agraït a tothom. Noto poc moviment, però, aquests darrers temps. No sé què passa. Com si la moral anés en hores baixes. Vingué, més endavant, ElMatiDigital dels escindits de Duran I Lleida que, per cert, encara dura. Meravella de sol i de fred aquest dia de Sant Pau que l'hora hi cau. No sigueu un no ningú. Sigueu alguna cosa. La meta és tenir metes. L'objectiu és tenir objectius. No sé ben bé on ho he llegit. Vaig néixer el 1952 i també em sembla que era ahir. Aquesta esgarrifosa deriva de tot a què donem el nom de temps. I tampoc no sé segur d'on ho he tret. He tingut la sort que a casa, els pares, no em van deixar de banda. No em van fer anar a treballar. Em van fer anar a estudi. Reivindico, per cert, aquesta expressió: ANAR A ESTUDI. Si el teu pare et deixa de banda, acabes essent un ressentit. I continuo sense recordar on ho he llegit. Ho tinc, tanmateix, anotat a la llibreta. Començo, doncs, a partir d'avui, a publicar allò que em passi pel cap en aquesta pàgina que duu el meu nom. Casa meva. Encara que sigui de lloguer. Recordo aquella gran mentida que cantava Sisa i que deia que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú. On vas a parar!