Què està passant???
Enviat per dènia el
D'uns dies enrera que l'ambient a casa està "enrarit". Us explico: tot va començar fa dues setmanes quan els pares em van ensenyar aquesta fotografia que us adjunto... sembla el joc aquell de vella-bella, però jo no veig ni una cosa ni l'altra. Bé, que no es veu res. Després pensava que la mare ja feia pràctiques a casa i em passava el test de Rorschach. Però no ho acabo de tenir clar. I és que cada vegada que algú s'acosta a casa se li ensenya la imatge en qüestió i tothom es posa feliç i alegre, alhora que fa unes fortes abraçades a qui troba al davant. I si la fotografia és una droga de disseny que deixa anar una substància que et fa perdre el cap? Ai! no hauré caigut a casa d'uns "pares-drogradrictres"??
Bé, no perdem els nervis... jo he passat la llengua per tota la imatge i tan sol he aconseguit vestir-la de dol... i res de l'esperat "colocon" d'alegria. Estan bojos aquests romans!!!
Això només és un crit d'auxili. Algú em pot dir què caram està passant?
Comentaris
mira Dènia, jo no sé de
Enviat per pau el Dij, 01/03/2007 - 18:06
mira Dènia, jo no sé de que va... però un ocellet m'ha dit que si algú parla de germanets MALO en un tres i no res et destronen.
Cal que cridis l'atenció, ara més que mai.
Et faig alguna proposta:
Jo l'altre dia em vaig tirar per sobre una garrafa de cinc litres d'oli (com l'Obelix) resulta que com que era més Verge que la Moreneta la mare va començar a renengar fort......En va dir de molt grosses, però durant dues hores tot eren "cumpliments": em va banyar, em va posar cremeta, em va vestir de cap i de nou... i tots els renecs, falsa alarma i prou!
és a dir apunta't a la kasa borroka de baixa intensitat.
No pateixis, facis el que facis sempre t'estimaran.
Pau en so de Guerra.
Ara comença la festa!
Enviat per Ivet i Ainara el Dv, 02/03/2007 - 15:27
Dènia ara sí que vas bé. No et capfiquis ni escoltis als que et diguin que comença una època dura, al contrari..ara comença la festa! No saps quina força poden tenir dues persones juntes. Fins ara tu estaves en minoria, però, ai caram!, de cop i volta la cosa es comença a igualar; i diem es comença perquè tant punt aquesta fotografia que t'han ensenyat es comenci a moure arriba la revolució.
No et pots ni imaginar que divertit són els "banyitus" quan es fan amb algú com tu, el passadís que fins ara era tant buit ara començarà a ser un dels escenaris més importants de la teva vida, carreres amunt i avall, rialles compartides,...I tot això sense parlar dels vidres, quin joc més impressionant un per un costat i l'altre per l'altre banda...ara poso una mà i tu també, ara trec la llengua,.... Només hauràs d'esperar uns mesos que et passaran molt ràpid per descobrir una nova finestra oberta al món (la mare diu que aquesta bonica frase la va inventar el teu pare)
Dènia ja quedarem i en parlem!
Ivet i Ainara, una plàtan i una kiwi
PD: I a nosaltres aquest perfil ens sona eh???
Golafre
Enviat per L'Ignasi Torrens el Dg, 04/03/2007 - 22:17
Doncs jo vull parlar amb aquest macarró que portes aquí dintre Roser, li vull preguntar si s'ha portat molt bé en vides anteriors com per anar a petar en aquesta casa!
Més que un macarró, per la forma, estaríem parlant d'un ravioli...
Tens un ravioli a la panxa Roser, tu mateixa.
Petons com camions
L'Ignasi
Són uns ...
Enviat per Maria Roca el Dll, 19/03/2007 - 17:45
Felicitats, Dènia!!!
Tenir un germà o una germana és meravellós encara que a vegades són uns .... Ja ho descobriràs, je je...
Petonassos a cabassos,
Maria
Sí
Enviat per Martic el Dll, 19/03/2007 - 17:46
Sí que sembla que t'amaguen alguna cosa, Dènia... però no et preocupis
gaire, perquè tu sempre seràs la gran i tindràs l'inestimable poder de
la força!
Un petonet... encara que em miris amb desconfiança.
Pàgines