QUARESMA: Preguntes i Respostes a l'Evangeli.3

QUARESMA: Preguntes i Respostes a l’Evangeli.3

Jesús no es va dedicar a organitzar una religió més perfecta desenvolupant una teologia més precisa sobre Déu o una litúrgia més digna.
El que el va preocupar va ser la veritable felicitat de la gent.
Qui és aquest home que a més de viure només per a la felicitat dels altres, els més pobres i indefensos de la societat, ha gossat suggerir que Déu se li assembla.
Quin misteri s’amaga en ell?
No hi ha res millor que seguir els seus pasos.
Jesús és per als creients i per a moltes persones l’home que ha sabut viure des de les fonts de la vida que estan en l’interior. En l’interior de tota realitat, en les arrels de tot el que és. És l’home que viu des de dintre cap a fora i per això no deixa indiferent a qui s’ha compromès en la mateixa aventura i vol viure “a casa seva”.
No acabem d’entendre qui és Jesús i els seu misteri, però sabem que ens ha guarit, i aquesta és l’experiència que podem comunicar als homes. Que Jesús ens guareix, que Jesús consola, que Jesús ens dóna alegria profunda i sentit, l’experiència d’haver estat alliberats per Jesús.

Pregunta:
Qui és l’home que t’ha dit: Pren la teva llitera i camina?
(Ev. St.Joan 4,12 - 7,12)
.
Guarició d'un home a la piscina de Betzata
Després d'això, en ocasió d'una festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus. Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics.
Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys. Jesús, en veure'l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu: -Vols curar-te?
El malalt li respongué: -Senyor, no tinc ningú que em tiri a la piscina en el moment que es remou l'aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.
Jesús li diu: -Aixeca't, pren la teva llitera i camina.
A l'instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava.
Aquell dia era dissabte. Per això els jueus deien al qui havia estat guarit: -Avui és dissabte i no t'és permès de portar la llitera.
Ell els respongué: -El qui m'ha posat bo m'ha dit: "Pren la teva llitera i camina."
Li preguntaren: -Qui és l'home que t'ha dit: "Pren la teva llitera i camina"?
Però el qui havia estat guarit no sabia qui era, perquè Jesús s'havia escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell indret.
Més tard, Jesús el va trobar al temple i li digué: -Ara estàs curat. No pequis més, que no et passin coses pitjors.
Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l'havia posat bo. Per aquest motiu, perquè havia fet això en dissabte, començaren a oposar-se-li. Però Jesús els replicà: -El meu Pare continua treballant, i jo també treballo.
Davant d'això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu.
Llavors Jesús prengué la paraula i els digué: -Us ben asseguro que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d'allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill.
El Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que aquestes, i en quedareu meravellats.
Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol.
I el Pare no s'ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici, perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l'ha enviat.
Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m'ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida.
Us ben asseguro que arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l'hauran escoltada viuran.
Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix. I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l'home.
No us estranyeu d'això: ve l'hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu i en sortiran; els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats.
Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat.
.
Si jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid. Però n'hi ha un altre que dóna testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni té valor. Vosaltres heu enviat missatgers per interrogar Joan, i ell ha donat testimoni a favor de la veritat. No és que jo necessiti cap testimoni humà; només ho dic perquè us pugueu salvar. Joan era la llàntia encesa i resplendent, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un cert temps per la seva claror.
Però jo encara tinc a favor meu un testimoni més gran que Joan: són les obres que el Pare m'ha donat i que vol que jo dugui a terme. Aquestes obres que jo faig, sí que donen testimoni que el Pare m'ha enviat. I el Pare mateix que m'ha enviat, continua donant testimoni a favor meu. Però vosaltres no heu escoltat mai la seva veu ni heu contemplat el seu aspecte; i no deixeu que la seva paraula resti dins vostre, perquè no creieu en aquell que ell ha enviat. Vosaltres investigueu les Escriptures, perquè us penseu que gràcies a elles obtindreu vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi. Però vosaltres no voleu venir a mi per tenir vida.
.
La glòria, no la rebo dels homes. A vosaltres us conec i sé que no teniu dins vostre l'amor de Déu. Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em voleu acollir; en canvi, si un altre ve en nom propi, a aquest sí que l'acollireu. ¿Com podeu creure, vosaltres que accepteu honors els uns dels altres però no cerqueu la glòria que ve del Déu únic? No us penseu que seré jo qui us acusarà davant el Pare: el qui us acusa és Moisès, en qui teniu posada l'esperança. Perquè, si creguéssiu Moisès, em creuríeu a mi, ja que ell va escriure de mi. Però si no creieu els seus escrits, com creureu les meves paraules?
.
La gent feia molts comentaris sobre Jesús.
Els uns deien:
-És un home de bé.
D'altres, en canvi, replicaven: -No, que enganya la gent.
.
A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava.
Els jueus, estranyats, deien: -Com pot saber tant, aquest, si no l'ha instruït ningú?
Jesús els respongué: -La doctrina que ensenyo no és meva, sinó del qui m'ha enviat.
Si algú està disposat a fer la voluntat del qui m'ha enviat, veurà si això que jo ensenyo ve de Déu o si parlo pel meu compte. El qui parla pel seu compte busca que l'honorin; en canvi, el qui busca la glòria del qui l'ha enviat és digne de crèdit, i en ell no hi ha falsedat.
.
És cert que em coneixeu i sabeu d'on sóc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m'ha enviat és digne de crèdit, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d'ell, i és ell qui m'ha enviat.
Després de sentir això, intentaven d'agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.
D'entre la gent, molts van creure en ell, i deien: -¿Creieu que el Messies, quan vingui, farà senyals encara més prodigiosos que no ha fet aquest?
.
El darrer dia de la festa, que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà: -Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. Perquè diu l'Escriptura: Del seu interior brollaran rius d'aigua viva.
Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.
Alguns del poble que van escoltar aquestes paraules començaren a dir: -Aquest és realment el Profeta.
.
Els guardes del temple se'n tornaren a trobar els grans sacerdots i els fariseus. Aquests els van dir: -Per què no l'heu portat?
Els guardes respongueren: -Ningú no ha parlat mai com aquest home.
.
bntcoll@yahoo.es

Afegeix un comentari nou