Que bonics són els de debó, que horrible era "l'Espinete".

Els que ja tenim una edat recordem perfectament un personatge televisiu infantil, anomenat "Espinete". A mi sempre m'havia semblat ridícula la combinació de carabassa i rosa (que devien estar pensant els que el varen dissenyar), tant allunyada de l’espècie real, que teòricament devia inspirar al personatge. També llavors recordo que no era difícil trobar aquests animals als nostres rials. Ara ja de més gran en tenir altres obligacions, m'ha hagut de conformar en veure de tant en tant eriçons atropellats a la carretera, des de la d'Arenys de Munt a Vallgorguina, a la carretera de Mata, i fins i tot a la NII, a Llavaneres i a Sant Pol.

Doncs la passada tardor, al camí de ronda per la nit, em va creuar un, i a més companys que viuen al Mal Temps, em varen comentar que algunes nits els trobaven furgan a la gespa del jardí. Tenia moltes ganes de fer una entrada al blog parlant del eriçó, i per fí el passat dissabte circulant de nit per la carretera de Mata, just entrant al cementiri d'Arenys de Munt, en vaig poder fotografiar dos. Per sort encara estan entre nosaltres, a pesar de nosaltres.

L'eriçó comú o europeu (Erinaceus europaeus) és un mamífer insectívor (el mateix ordre de les musaranyes) que té una especial forma de defensar-se. Quan es sent amenaçat es replega dins una bola de punxes, que el fan força inexpugnable. Les punxes en realitat són pèls endurits que cobreixen l’esquena cap i flancs. Són nocturns i habiten en el sól del bosc, erms i conreus en busca de petits invertebrats i vertebrats, ous d’ocell que troba pel terra. Alguns poden estar en llocs molt humanitzats, com als jardins del parc de la Ciutadella, a Barcelona.

Tenen dos períodes de zel, un entre maig i juny (ara) i un altre entre agost i setembre, quan es mouen més i és més freqüent trobar-los atropellats. Sí, aquesta és la seva desgràcia, ja que és l'espècie d'animal salvatge que amb més freqüencia se'l troba atropellat, per què en detectar el cotxe, enlloc de fugir, el seu instint, fa que s’arrauleixi fent una bola puntxes, preparada per repelir qualsevol depredador, menys les rodes d'un cotxe.

Si conduïu de nit, esteu atents i no correu, així potser salvareu la vida d’algun d’aquests magnífics animals. Si el trobeu dins la carretera, baixeu del cotxe i amb una peça de roba (camisa, jaqueta, jersei, tovallola, etc), l’emboliqueu i el poseu al marge de la carretera.

Gràcies

3 comentaris

Afegeix un comentari nou

Comentaris

davidxiberta

D'acord

Enviat per davidxiberta el Dll, 04/06/2012 - 19:41

Totalment d'acord, aquest és bonic de debò.

annabel

A Collsacreu afortunadament

Enviat per annabel el Dm, 05/06/2012 - 22:35

A Collsacreu afortunadament encara n'hi ha molts. Fa dues setmanes a l'últim revolt abans d'arribar a Collsacreu vaig haver de fer una maniobra amb el cotxe per no atropellar-ne un...

Els meus gossos cada estiu me'n porten uns que viuen per casa com a ofrena, els agafen amb la boca, sense fer-los mal. Curiosament els gossos tampoc es fan ferides a la boca amb les punxes dels eriçons...

enricbadosa

Sí tens raó a Collsacreu són

Enviat per enricbadosa el Dij, 07/06/2012 - 21:55

Sí tens raó a Collsacreu són molt abundants, és el tram d'Arenys de Munt a Vallgorguina on se'n troben més d'atropellats. Per contra no hi ha cap senyal de trànsit que avisi de la presència d'aquests animals (com sí fan alguns països civilitzats), a més tenint en compte que està molta prop d'un parc natural. En quan a lo dels gossos quina sort, pels eriçons, doncs hi ha gossos grans assassins d'eriçons. Segurament no apreten molt i així no es fan mal a la gola...