Que mai més no sigui festiu

El que dic és que la festa de demà és una estafa. Estafa als empresaris, sobretot, però no només. Una festa en dimecres, a meitat de setmana. Quina vergonya. El meu germà m’explica que els qui normalment els porten gèneru els dimarts a les 5 de la tarda avui ho han fet a les 2 perquè després ja plegaven. Dimecres és festa, però dimarts a la tarda ja no treballen. Aquest país va així. ¿Què se suposa que se celebra, demà, a més a més? Perquè això de la Hispanitat no passa de ser, en tot cas, una pura qüestió geogràfica. Vull dir que sí, que som hispans, però ho som perquè som peninsulars i això no es pot pas negar. La Hispània dels romans fou la denominació geogràfica de la península on vivim. I res més. Després Castella se n’apropià i sorgí l’Espanya castellana que coneixem i sobre la qual ara no cal que m’estengui. Goso demanar que mai més no sigui festiu un dia com el de demà. ¿Qui pagarà les hores no treballades? ¿Quina cosa ha aportat al món, i en què l’ha millorat, aquesta cosa de la Hispanitat? Tots són grans països capdavanters, ja ho veiem. Capdavanters, però, en l’administració de la misèria. Capdavanters en l’estafa, en la ignorància i la depredació. I en la tergiversació i en la fatxenderia i en l’apropiació d’allò que no és seu. El súmmum del pessimista és el d’aquell que diu, en castellà, ¿Y si nos quitan lo bailao? Bé, la cosa americana, la vam començar a ballar i a pagar des d’aquí, la Corona d’Aragó. Aquella enorme gesta nàutica. No sóc gens pessimista. Però és cert que aquesta història, i d'altres, ens l’han ben presa. Mai no han parat de robar-nos la cartera. Mai. Sóc hispànic, és clar, i sóc català i sóc d’Arenys. I no em cal cap dia de festa per recordar-me’n. I em fa molta vergonya, a més, que demà no hi hagi classe.
www.miquelcolomer.cat