QUI ENS HA ENGANYAT ?. (ELS MITJANS ?, EL president Laporta? tots dos ?.)

En Ronaldinyo era un Sant, en Deco, en Marquez, tots eran uns Sants, A mitja temporada pasade, ja comencaben a dirse en veu baixa, coses i cosetes. Pro com encara eram primers, els "mitjans" jugaven amb els aficionats a la puta i la ramoneta.

El President, descendent del elefant Blau i amb aspiracions politicas en descoberta, feia un Codig del Jugador no lliberti del Barça. Tot ha estat paper mullat. Aquest any els nens han fet lo propi dels mal criats, i els responsaples es trenquen les vestidures i destronan al últim bo de la pelicula.

Mentras tant, el Maquiavelo Cruyff, tornara a aconsellar a Laporta una nou proyecte.En Laporta devia de ser petit i mimat com ell a malcriat als jugadors, quant en Cruyff va fitxar per el Barça. ( 5 any i nomes una copa ¡. aixo si, 5 a 0 al Madrid ¡).

Pro despres, el Cruyff i la llet ens van donar 4 lligas i una Copa d'Europa. i a continuacio els mitjans TOTS, es van inventar "DREAM TEAM". i els bobalicons de Cules, Fans, i Socis, a secar-nos las babas ¡.

Com el pas cap la politica, li ha sortit malament, si no ho arregla algu, tenim Laporta per estona.

Embaucador Laporta, no has complert amb solidesa, els objectius que vares prometre. I has demostrat la teva poca experiencia i profesionalitat per poguer portar un Club com el Barça. Has viscut gracies al reflexe del Astre, que no has sapigut cuidar. Despres de dos proyectes fallits, et queda un tercer, que pot ser glorios ¡. Laporta Adeu ¡¡¡

1 comentari

Afegeix un comentari nou

Comentaris

marenyenc

No t'ho agafis a la tremenda

Enviat per marenyenc el Dg, 11/05/2008 - 16:37

No t'ho agafis a la tremenda home, cap i a la fi el futbol és un joc, i el joc és només això, un joc, un dia guanyen uns, l'altre, uns altres. El joc d'uns cavallers professionals que a vegades potser no donen la talla en que confiàvem.
El que és estrany, que avui, en el nostre món tant materialista hi hagi qui pagui tant, pels pocs beneficis socials que genera. S'imaginen que tota aquesta passió personal i esforç econòmic, només amb la meitat, es pogués emprar amb causes socials, i ja no parlem del què hom gasta a les apostes del joc. Hi ens omplim la boca de que hi ha crisi...