Qui et lliga?

” Avui he deslligat en Nus!”, em va dir en Borja dissabte. En Nus el vam acollir a la gossera fa uns mesos, al principi tot anava bé fins que va matar la gateta i després s’escapava dia sí dia també, cada escapada ens costava un ull de la cara, per això el vam haver de lligar una temporada. Amb en Borja vam decidir anar fent proves, ” És que em sap molt de greu veure’l sempre lligat….”, dissabte va ser el primer dia que el va deslligar. ” T’ho pots creure? L’he deslligat i en tot el matí no s’ha mogut ni un mil.límtre del seu tros. Jo el cridava i es quedava immovil, com si encara estés lligat. Hi he hagut d’anar i portar-lo a la força més enllà del seu tros, llavors ha estat quan ha entés que podia moure’s per tot el jardí! Al principi li ha costat i anava amb molta cura , com amb por,mica en mica ha començat a explorar tot el jardí i al final s’ho ha passat pipa”

Tots, en algun aspecte o altre de les nostres vides hi tenim un Nus a dintre; no ens movem del nostre tros, el que coneixem i ens resulta familiar. Algun dia algú ens va lligar i nosaltres ho vam permetre, ens hi vam acostumar i no se’ns ocorre que potser les cadenes que un dia ens impedien moure’ns ara ja no hi són. Ens quedem paral.litzats perque estem convençuts que no podem fer una altra cosa, i amb una mica de sort l´únic que ens permetem és sommiar en un món de llibertat i sentim nostalgia del que podria ser i no és. Tots sense excepció hem nascut per a ser lliures, per a viure una vida de plenitud, amor i abundancia, tot el que estigui per sota d’això no té res a veure amb el nostre propòsit vital. A vegades ens fa més por la nostra llibertat que el nostre captiveri i preferim refugiar-nos en la calidesa dels nostres somnis, fantasies i anhels, vivim anestessiats per la nostalgia. ” Qui sóc jo sense aquestes cadenes?” i la resposta és tant gran, que ens espanta i no creiem mereixer més que el que ja tenim. És útil comprovar on estem lligats i immovilitzats, quina és la nostra nostalgia, prendre consciència que no hi ha cap cadena que ens impedeix la nostra llibertat i atrevir-nos a fer un pas endavant del nostre troset i gaudir de la plenitud a la que estem cridats a viure.

I tu, saps quines són les teves cadenes? Quan t’atreviràs a prendre consciència que en realitat no existeixen?