Per a recordar sempre (25 anys sense Espriu)

Hi ha paraules molt ben enfilades que cal no oblidar mai. Unes quantes d'en Salvador Espriu...

Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.

(Cançó d’albada, de “El caminant i el mur”)

Si corres sempre endins
de la nit del teu odi,
cavall foll Sepharad,
el fuet i l'espasa
t'han de governar.

No pot escollir príncep
qui vessa sang,
qui ha traït o roba
o qui no alçà
a poc a poc el temple
del seu treball.
Amb el foc primer cremes
la llibertat.

Atansa't a mirar-te
en aquest glaç,
aprèn el veritable
nom del teu mal:
en el rostre de l'ídol
t'has contemplat.

(“La pell de brau”, V)

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

(Fragment de “El meu poble i jo”, a la memòria de Pompeu Fabra)