Reflexions de pre-campanya (III): Massa "targetes grogues"

Un dels pilars bàsics d’un sistema democràtic, en qualsevol de les seves possibles modalitats, és que garanteixi l’ alternança política. D’aquesta manera, la ciutadania pot premiar el govern que ha estat a l’alçada i renovar-li la confiança o bé castigar-lo si no se n’ha sortit, donant l’oportunitat a una proposta alternativa.

És des d’aquesta anàlisi, que els “governs d’unitat” cal reservar-los per a situacions molt extraordinàries i puntuals, atès que amb aquesta fórmula es deixa temporalment la ciutadania sense alternativa de govern, al no haver-hi oposició. Tanmateix, aquesta és una opinió no compartida per tothom.

En les properes setmanes (tot i que segurament ja fa mesos que hi estem posats) la gent d’ Arenys haurem de valorar si el govern de CIU-PP se n’ha sortit o no, en aquest mandat que s’acaba. I en funció d’aquesta valoració, decidirem a qui atorguem la confiança el proper diumenge 27 de maig.

Com que aquest és un espai d’opinió i reflexió personal, per bé que compartit, hi dic la meva:

Aquest govern no ha estat a l’alçada. Destacaria alguns episodis per argumentar la meva opinió:

L’equip de govern CIU-PP va tenir una primera crisi interna (després n’han seguit d’altres) amb la sortida del llavors Regidor d’ Urbanisme, en Lluís Blanchar. Alcalde i Regidor van iniciar una espiral d’acusacions que van causar una gran perplexitat entre la gent d’ Arenys. En la roda de premsa posterior a la sortida del Regidor d’ Urbanisme, l’ alcalde va declarar:

“Tot és a punt per a la moció de censura, a rellotge programat”.

Una de dues, o aquesta afirmació respon a una voluntat mal intencionada de carregar el mort als partits de l’oposició, fet que li hauria d’haver comportat “la targeta vermella”, si se’m permet la metàfora futbolística, o és una declaració des de la sospita, i per tant, sense mala intenció per bé que amb tota la irresponsabilitat que té fer una acusació d’aquestes característiques sense tenir-ne cap evidència (perquè no hi era), i al meu entendre mereixedora de “targeta groga”.

Jo estic convençut que no hi va haver mala intenció. En qualsevol cas, “targeta groga” apart, l’ alcalde s’havia d’haver disculpat públicament i retractat de les seves acusacions. Cosa que no ha fet. S’ha limitat a dir, en l’entrevista publicada pel diari EL PUNT aquest passat dimecres (11-abril-2007):

“Tot i que semblava que els dos partits principals de l’oposició, el PSC i ERC, donarien suport a Blanchar, al final no va ser així.....”

Per mi no n’hi ha prou. I la disculpa?

Un altre episodi mal gestionat per l’equip de govern ha estat la “crisi dels naps”. Més enllà del que va succeir la nit de reis, l’equip de govern va fer una pèssima gestió de la crisi posterior, fins al punt que en determinats moments, era el propi govern CIU-PP qui llançava benzina al foc, amb unes intervencions lamentables a Ràdio Arenys per part d’alguns regidors o les respostes fora de lloc que el govern CIU-PP va donar als afectats en una sessió del Plenari (25-gener-2006). Algú podria interpretar que aquest afer és mereixedor d’una targeta vermella. Deixem-ho en groga.

Recentment la política de comunicació del govern ha provocat una nova crisi en respondre de forma desproporcionada i poc elegant les crítiques d’un arenyenc, articulades des d’un espai d’opinió com és un bloc. Nova “targeta groga”.

Podríem parlar del “procés consultiu” sobre l’ ús del Xifré. Targeta groga. O de l’incompliment de posar en marxa la recollida selectiva: Targeta groga. O de l’erràtica política cultural. Targeta groga. O de l’incompliment d’inversions en l’àmbit esportiu. Targeta groga. Podríem continuar.....

Massa targetes grogues. Tots sabem que la reiteració de targetes porta cap a l’expulsió. Els ciutadans, els autèntics àrbitres el proper 27 de maig, ho decidirem.