"Res serà el que era". Sopar de campanya 2012

El dia 6 de novembre vaig anar a sopar a l'Espai Gastronòmic d'Arenys (web i Facebook) amb els quatre arenyencs que formen part de les llistes al Parlament, d'una banda, i en Pep Quintanta -que n'ha fet la crònica gastronòmica- i l'Oriol Ferran -que n'ha fet el seu resum en aquest vídeo-, de l'altra. Arenys.org i Vilaweb Arenys havien organitzat un Sopar de Campanya i jo havia de ser l'encarregada de fer-ne un resum, crònica política i social, retrat de candidats... i n'ha sortit aquest apunt.  

Abans que arribin els candidats tinc temps de preguntar a l'Enric, a la cuina, com li va el negoci, quins cursos fa, si considera que el coneixem prou a Arenys. M'explica que -a banda de tenir la Terrassa de l'Espai- fa el que més li agrada: ensenyar. Cuina elaborada, cuina econòmica, cuina de supervivència, cuina per a infants, ara cuina de Nadal... I em diu -cosa que ja he pogut comprovar- que col·labora en tot el que pot a la vila des que es va establir als baixos de ca l'Estudiant. Acabem la conversa -perquè ja arriben els convidats- amb una frase seva que trobo del tot encertada: “El més important és que entre tots fem bullir l'olla”. De fet, això, fer bullir l'olla, en un sentit més simbòlic que el que li donem davant dels fogons, és el que personalment em porta a formar part d'aquest sopar.

I ara sí, entrem al que suposo que us interessa: què van dir els nostres polítics. M'he allargat un pèl massa, ja us aviso, però és que el sopar va donar per molt!

En Benet Maimí (CiU) ja té experiència en el sector: ha estat diputat en les dues últimes legislatures. La Belén Quintero (PPC)i la Isabel Roig (ICV) són els números 67 i 58 respectivament. Són regidores de l'actual consistori i notem que tenen una bona relació, malgrat estar l'una al govern i l'altra a l'oposició. Per últim, en Maiol Sanaüja, el més jove (té 23 anys) és el 15 per Solidaritat. Si fem un cop d'ull a les enquestes, tot i que el 15 fa més goig que un 67 o un 58, intuïm que té gairebé les mateixes possibilitats que les dues dones de ser diputat: cap. A l'hora de parlar de política parlamentària està al mateix nivell que en Benet. Al llarg del sopar fa gala dels seus coneixements teòrics sobre els sistemes democràtics mundials i, de fet, només arribar ja ens recorda que és jornada electoral als EUA i que pensa estar-ne pendent tota la nit.

Sembla que ens costa començar, però en Benet pren la iniciativa, serveix el xampany català que ens han preparat i en Pep els pregunta què s'ha de fer per formar part d'una llista. No sé si és que li faria il·lusió, deu ser de les poques coses que no ha fet a la vida, aquest home. En general, sembla que és una mena d'honor, fa il·lusió i serveix per donar empenta i premiar la trajectòria política dels candidats. En Benet hi dóna suport, i tenint en compte que és una de les persones que elabora les del seu partit deu ser així. En Maiol, però, fa la seva primera intervenció i avisa: “Avui també posaré el dit a la llaga”. Ell preferiria un sistema com l'anglès, en què els diputats han de guanyar-se els electors en el mateix territori i un cop feta la seva feina esdevenen, o no, candidats. I assegura que no vol ser diputat “d'una autonomia que només pot gestionar la misèria”. En l'única cosa que estan d'acord tots quatre, de moment, és que tot diputat hauria de ser, primer, regidor.  

La conversa va endavant i no triguem ni a acabar-nos el primer entrant que ja estem parlant d'independència, dret a decidir, referèndum, llei de consultes... una mica tot barrejat i com si tot fos una sola cosa. Quan intento posar ordre, apareix l'altre gran tema de la nit: l'atur. Per en Benet, primer de tot cal solucionar aquest afer, tot i que no s'ha d'oblidar avançar com a país. La Belén està d'acord a resoldre l'atur però no és el moment -diu- de pensar en independències. Tot i que accepta que el poble és sobirà i que arriba a dir que té ganes de saber què en sortiria de la consulta, en cap cas accepta un referèndum il·legal. Al llarg de la nit, cada vegada que parlem de dret a decidir, ella fa la seva aportació dient que cal superar la crisi. La Isabel creu que va tot lligat i en Maiol té clar que primer cal ser independents per gestionar com a Estat aquesta situació. I, és clar, Isabel i Maiol no desaprofiten l'oportunitat i engalten als contrincants que si els preocupava la recuperació de llocs de treball la llei que han aprovat no hi va a favor. I els altres es defensen.

I tornem al dret a decidir. Sort que l'Enric ens va tallant la conversa, ens fa una explicació divina del que a continuació menjarem i, d'aquesta manera, quan reprenem la xerrada és com si comencéssim de zero. És en aquests moments quan es posen d'acord en algunes afirmacions. Per exemple: “El que mou una o altra formació són les prioritats polítiques”,  “Després de la manifestació de l'Onze de Setembre, res és el que era”, “Aquest model està caducat”. O sigui, grans frases absolutament ambigües o que són d'una lògica abrusadora. 

I arribem, com no podia ser d'una altra manera, a les retallades. És la Isabel qui treu el tema, diu que reduint pressupost en educació i sanitat s'han “carregat” els pilars de la societat del benestar. En Benet s'ofèn. Isabel i Belén estan d'acord: es pot retallar d'alguna altra banda. Però no coincideixen de quina. La Belén vol reduir les administracions. I allà on havien estat amigues, ara la Isabel li diu que fer aquesta proposta vol dir que el PP no entén què és Catalunya. I, és clar, ja tornem a ser al tema de la independència. En Maiol, una estona abans, ja ens havia avisat que si Catalunya no esdevé independent el país s'enfonsa i ell, com altres joves que estan en la seva situació, no tindrà més remei que marxar a l'estranger a forjar el seu futur. Ningú li diu, però malgrat que el que explica ja està passant, penso que una persona com ell, que estudia tres carreres alhora, ha de ser capaç de trobar feina -i ben valorada- al  nostre país, independentment del que passi en els pròxims anys. Ànims! 

I arriben els cafès i la porra. En Maiol és que agafa el seu mòbil i fa números. Tots estan d'acord que CiU no farà majoria absoluta -uns per optimistes i l'altre per prudència. Amb els qui no tenen representant a la taula es posen d'acord: PSC baixa, ERC puja, CUP potser no entra... Però amb PP, ICV i SI... bé, això ho tenim a punt perquè ho vegeu en el vídeo de la nit que ha fet l'Oriol Ferran, que malgrat que també va estar al sopar no va badar boca, en tot moment ocupat amb la càmera i intentant que el so fos el millor possible. 

La meva conclusió: està clar que les consignes polítiques -que hi van ser-, debatudes per persones pròximes admeten matisos importants. Ni la Belén és en Rajoy, ni la Isabel és l'Herrera, ni en Benet és en Duran. Pel que fa a en Maiol, no puc dir el mateix, penso que respon fil per randa més al discurs més ortodox de Solidaritat. No és casualitat venint del president de la fundació del seu partit i assessor al Parlament del mateix López Tena.

Estic convençuda que si s'haguessin de posar d'acord ells quatre ho aconseguirien. I com que sóc optimista de mena espero que un dia o altre serà possible. Perquè tots quatre, el que volen, és fer bullir l'olla i que el nostre país rutlli. Encara que tinguin idees tan diferents de com aconseguir-ho.

Potser estaria bé fer un altre sopar després d'eleccions?

Marta del Castillo i Rabascall

Arenys de Mar, novembre de 2012