Satisfacció i petites gotes d'orgull per fer brillar els ulls

Des de mar, mirant Arenys i la seva línia de la costa, no puc fer res més que estar contenta i satisfeta. Sóc dins del nou llagut. Hem sortit a remar, a provar-lo, quina emoció. Les persones del Club i molt especialment el seu president, Manel Teodoro, el viscepresident, Max Rondeau, conjuntament amb en Jordi Rebollo, peça clau per a la bona marxa del club i molt altres noms que em vénen a la memòria, han fet que la nostra "petita" societat esportiva s'hagi convetit cada any que passa, cada dia, en més forta i gran.

Fa tot just quatre anys que m'hi vaig involucrar en tot plegat. Sense saber com, el rem i la gent que l'envolta s'han convertit en una peça clau de la meva activitat esportiva i de la meva vida en general. Mica en mica ens hem anat coneixent i implicant. Amb il·lusió i amb esforç. Amb ganes de treballar i amb voluntat. N'hem vist de 'dures' i de 'madures' i és ara quan em va al cap de fer balanç i de fer-lo positivament. Molts dels noms a qui he esmentat en aquest apunt saben el que vull dir entre paraules no gens directes o poc clares, no fos cas que determinades persones se sentissin al·ludides per una qüestió o altra, sense ser-ne la meva voluntat.

Deixeu-me però que us digui que aquest inici de 2009 ha estat dur, molt dur, per aquesta gent que més directament estem al Club. Perquè sense que gairebé ningú se n'assabentés, perquè gairebé acotant el cap, ens vam sentir a dir que érem uns maquiavèlics, que difamàvem altra gent i a una entitat en concret i això va servir per posar-nos a "la picota" i deixar-nos, en un any on ens era necessari però no indispensable, fora de les entitats que col·laboraven amb l'organització de la revetlla popular de cap d'any al Calisay. Molt bé nois, moltes gràcies.

Després de tot plegat, de pair ires verbals incontrolades en reunions suposadement de gent cilvilitzada, ara puc dir, i sempre en boca únicament i exclusivament meva, que no ens deixarem trepitjar més i que no callarem més tampoc. Perquè encara que ho sembli la il·lusió recupera els ànims i mou muntanyes i fa que les naus tornin a navegar a tot drap. Només ens cal un bon vent i barca nova, mai millor dit.

Gràcies a tots i totes les persones que ens han fet costat i han cregut en nosaltres. De tot cor: amunt els rems!