Sense bitllet de tornada.

" Això del ioga no serveix per a res, fa dues setmanes que en faig i encara no m'he trobat a mi mateixa...", em va dir la Mar, la meva filla tota preocupada. " Bona aquesta! Mira, guapa, si en dues setmanes et trobes, avisa'm i em dius com ho has fet, jo porto anys fent ioga cada dia i de moment l'únic que sé, és que encara em queda un camí molt llarg per endavant". La Mar és la típica jove de divuit anys plena de vida, energia, tendra, amb un punt de "loki" i totalment despistada, no sap si tirar cap a a la dreta o l'esquerra, si fer això o allò, parar o posar-se a còrrer. Afortunadament, la Mar enmig d'aquesta confusió anhela saber qui és, quina és la seva contribució al món. Avui la Mar viatja a Edimburg on s'hi passarà un any treballant, " Encara no m'en faig a la idea... que fort...", em deia fa una estona, " Saps? El que més m'agrada és que tindré la oportunitat de decidir per a mi mateixa, no tindré a ningú que em digui el què he de fer... Crec que finalment descobriré qui sóc i què vull, lluny de la família i de tot el que conec....", això no sé si m'ho deia a mi o a ella mateixa. La Mar avui viatja a Edimburg sense bitllet de tornada, però això només és una excusa, el viatge que realment compta és el que farà al centre d'ella mateixa, no hi ha viatje més apassionant i imprescindible que el que fem amb destí al nostre centre, al nostre cor.

Quan ella agafi l'avió, jo també iniciaré el meu propi viatje sense moure'm d'Arenys. Fa divuit anys jo li vaig donar la vida, la vaig nutrir no només amb la meva llet sino amb tendresa, amor i el caos que implica ser una mare primerenca. Ara comença el veritable aprenentatge del fet de ser mare, el desarrelament. Adonar-se'n, prendre consciència de que no és la meva filla, no em pertany, és filla de la vida, i es pertany a ella mateixa. Com a mare he d'aprendre a morir davant els meus fills, fent això és com realment els dóno la vida. Definitivament, els fills són mestres en unes de les lliçons més imprescindibles que tots estem cridats a recordar: el desarrelament.

I tu, què aprens en el teu viatjar?