Ser part del problema.

" Me n'han suspès tres, quina merda. I tot per culpa dels profes!", em va dir el meu fill Joan. " Doncs sí que estem bé, no tens res a fer, oblida-ho!", li vaig dir mentre em mirava amb cara de no entendre res. " Si tot és culpa dels profes i tu no hi tens res a veure no aprovaràs mai de la vida, no hi ha sol.lució, és una pena....". En Joan mica en mica va començar a entendre, " Bé, de fet el que ha passat és que són uns rancis aquests profes... m'han suspès amb un quatre i mig...què els costava posar-me un cinc?!". Jo seguia sense parlar, " la propera avaluació estudiaré més, com a mínim per treure un sis, així treuré un cinc!". Ens vam posar a riure.

La nostra inèrcia sovint ens fa actuar i reaccionar com en Joan, " per culpa teva...", i d'aquesta manera ens convertim en la perfecta víctima, abandonem el nostre poder més enllà de nosaltres i frustrem qualsevol possibilitat de sol.lució, si la culpa és de l'altre, la sol.lució també. Fins que no tenim la suficient honestedat , humilitat i coratge d'acceptar que nosaltres també sóm part del problema, no podrem ser tampoc part de la sol.lució. Només desde la responsabilitat i l'acceptació ens convertim en liders de les nostres propies vides, decidint a través de les nostres creences quina experiència vital ens comprometem a crear.

I tu, com ho fas per a dur les regnes de la teva propia vida?