Sergi Gómez i el seu debut amb el Barça

Sergi Gómez ho ha aconseguit abans que el campió del món Cesc Fàbregas. Ha estat el primer arenyenc a debutar amb el primer equip del Barça, i ho ha fet en el partit d'anada de la Supercopa d'Espanya. Però el jove, de només 18 anys, ha acabat el partit amb una sensació estranya: content per haver debutat però trist per la contundent derrota. I no és per menys. El pobre, no va tenir massa sort.

Amb Sergi Gómez (central) també van debutar Oriol Romeu (teòricament migcentre defensiu) i Miño (porter). Aquests dos van tenir més sort que en Sergi. Miño no va poder fer res en els tres gols i en va salvar inclús algun més, i Romeu va mostrar que és un ferm candidat a jugar amb el primer equip. Sergi Gómez no va fer una mala actuació, però potser estava més nerviós que els seus companys. Els davanters li van guanyar la posició més d'una vegada i, en dos dels tres gols, podria haver fet alguna cosa més. Però qui no comet errors? El context el justifica completament:
- Va debutar contra el Sevilla, un dels millors equips de la lliga espanyola, i havia de frenar a dos dels millors davanters, Kanouté i Luis Fabiano.
- El segon gol no hagués pujat al marcador si el veterà Milito hagués fet bé el fora de joc.
- En el tercer gol va fer el que havia de fer, l'error va ser d'Abidal.
- Tenia un equip en quadre, el mig del camp i la davantera també eren 'babies'.
- No es parlaria tant d'aquests gols si el Barça n'hagués marcat més, però ni el totpoderós Messi va ser capaç de fer res. L'argentí semblava que tingués la pilota enganxada a la bota amb superglue, ha començat la temporada molt 'xupón'.

És cert, en aquest cas igual que en el de Cesc, no sóc parcial i, potser, si hagués debutat algú altre en la seva posició les crítiques serien més dures. Però què voleu que hi faci, m'agrada que els arenyencs aconsegueixin el que volen i es guanyin molt bé la vida. Estic orgullosa de poder-me'ls trobar mentre treballo i conèixer la seva història de primera mà.

Declaracions postpartit

Vaig poder veure i escoltar les declaracions de Sergi Gómez després del partit a Barça TV i tinc dos aspectes a comentar. El primer de tot és que va sortir molt optimista del vestuari o, com a mínim, és el que volia mostrar. Suposo que al vestidor Guardiola el va animar perquè, segons va dir, està totalment convençut que el Barça pot remuntar aquesta eliminatòria.
L'altre aspecte a comentar és referent a la forma. Aquesta setmana vaig entrevistar a Sergi Gómez a Ràdio Arenys -a Telecinco no hem pogut perquè el Barça sol posar més pegues quan es tracta de mitjans d'àmbit estatal, d'altra banda comprensible- i, sincerament, va ser una grata sorpresa. Amb només 18 anys té més discurs que molts futbolistes veterans. Els jugadors solen tenir fama de dir sempre el mateix, utilitzar sempre les mateixes frases com per exemple "el futbol és així" i començar les respostes amb "la veritat és que...". Sergi Gómez, amb només 18 anys, va sortir una mica dels cànons. Pel que vaig poder comprovar també ahir per televisió, no només ell, sinó els altres debutants amb el primer equip també gaudeixen de més expressivitat que molts futbolistes. Com ja li vaig comentar al seu pare, a l'Agustí, em va sorprendre gratament. Espero que el temps no ho espatlli i no agafi mals vicis.