Sobre cinema

Diumenge vam fer campana de la placeta, feia un dia tot gris, ennuvolat i plujós, d'aquells de no fer res, de quedar-se a casa i no moure's, però amb un belluguet de 6 anys a casa aquesta idea era impensable.
Potser hagués preferit anar al casal a veure Amerrika o potser fer un cafè xerrant amb alguns amics però els peus, corregim el cotxe em va portar fins al cinema del costat del caprabo del qual després de treballar-hi al costat més de 10 anys encara no m'he aprés el nom.
Vam comprar dues entrades per la sala 1, projectaven Tiana i el gripau, bé Tiana i el Sapo, la feien en un altre idioma.
Vam entrar, ens vam asseure, va començar la pel.licula i ens vam quedar embadalides i enganxades a la cadira fins que va acabar l'última lletra dels títols.
Nova Orleans, una noia que treballa a doble jornada per aconseguir el somni d'un pare mort a la guerra, un príncep vividor i arruïnat que vol casar-se amb una rica hereva, un bruixot que vol ser milionari, un encanteri i un munt d'aventures per aconseguir unir a aquests dos personatges.
Un conte clàssic amb una adaptació molt original i una heroïna fantàstica com crec no n'hi ha cap.
Durant una hora vaig permetre'm el luxe de tornar a ser una nena.
Allò si que era un clàssic de Disney, dibuixos normals (no 3D), personatges cantant, el príncep, la noia pobre que s'hi volia casar, els animalons simpàtics que parlaven, el que es mor i el dolent.
Tot ruixat de música de jazz i d'un humor molt actual, apte per nens i per els pares que els vam acompanyar.