Sorra + nen = nen ensorrat (1a part)

Sabeu què em va passar l'altra dia? Som a la platja de Caldetes (tranquil.litat + pijos + parquimetres + Carmen Barrios) i ens entretenim amb els nens a cobrir-nos de sorra: primer em tapen ells a mi (no hi ha foto) i després els cobreixo jo a ells (vegeu foto). Fins aquí, tot bé. El problema ve quan em giro un moment per veure un surfista amb càmara lenta i, quan torno a mirar, em trobo amb una sorpresa: on hi havia dos caps ara només n'hi ha un. M'explico: el cap d'en Pau (6 anys) hi és; el d'en Martí (3 anys), no. No ho entenc. Li pregunto a en Pau si sap on és el cap del seu germà, però em respon que no, “i encara que ho sabés, no t'ho diria”, afegeix. Examino la zona on havia cobert el cos d'en Martí però no trobo ni el cap, ni el cos, ni el banyador, ni la perruca rossa que porta des que tenia un any perquè no li creixia el cabell ... És aleshores quan me n'adono del que acabo de fer: he enterrat el meu fill petit a la sorra!!!!

Què se n'ha fet d'en Martí?

(Dijous que ve, el desenllaç)