Suïssa

El primer que has de fer al entrar a Suïssa és pagar la vignette. La vignette és una enganxina que posada al vidre et permet viatjar per autopista per tot Suïssa. S’ha d’anar molt en compte ja que pots trobar funcionaris desaprensius que intenten cobrar-te més del que toca. En el nostre cas la funcionaria va intentar cobrar-nos en euros i ens en demanava quaranta, el mateix que en francs. Més tard vam assabentar-nos que aquesta és una pràctica habitual, es van quedant els set francs de diferència per treure’s un sobresou. L’ideal és arribar a Suïssa amb els francs portats de casa i així t’estalvies maldecaps.

Entrar per Basilea no és tant espectacular com entrar per Ginebra. No hi ha llacs, no es veuen els Alps, hi ha poques vaques. Basilea és una ciutat industrial on convergeixen tres països, el centre històric és molt bonic, està travessat per el riu Rin (Rhein), hi ha una catedral impressionant i els tramvies circulen per tot arreu, però les rodalies son les típiques d’una ciutat industrial. Hi ha tres o quatre autopistes que enllacen amb Basilea, s’ha d’anar amb compte per que si et descuides vas a parar a Alemanya.

La nostra destinació és Schön-Bühl, un poblet petit a uns cinc minuts de Berna. El poble és tot el que podries esperar d’un poble suís. Un petit llac, el Moossee. Teulades que arriben gairebé fins al terra i flors per tot arreu. La petita església, disposa d’un carilló que toca música totes les entrades de missa. Les muntanyes fan que les campanes ressonin i l’efecte és espectacular. Podria dir que hi ha moments que no pots sentir allò que et diu el del costat.

A Schön-Bühl, hi tenim uns amics, ells ens deixen la seva casa i nosaltres els hi deixem la nostra. És una de les maneres més barates de viatjar si no et molesta tenir algú remenant per casa teva. Tracta una mica de tenir confiança en el genere humà. Si no es te cap amic per canviar casa, sempre pots recórrer a nombroses pàgines web que proporcionen aquest servei. Cadascú pensa que ha fet el millor canvi. Els meus amics ara deuen estar a Arenys estirats a la sorra de la platja o passejant per la riera.

Una de les coses obligades que tenim que fer a Suïssa, és anar a veure tots els amics. Aquesta vegada ens ho han posat molt fàcil. Tots anem a Berna, a casa d’en Patrick i la Isabel a fer una barbacoa tradicional suïssa, a les cinc de la tarda. De primer raclette, que és formatge fos sobre una base de patata o pa, junt amb uns xampinyons marrons farcits de formatge i cansalada. De segon salsitxes de totes maneres, unes sis varietats diferents que per nosaltres totes tenien gust de frankfurt. Tot això regat amb un vi de Xile, per cert molt bo. El toc humorístic era la manca de tovallons, ni tant sols de paper i ens vam haver d’eixugar les mans amb paper del wàter.

Durant el sopar, dos catalans, suïssos de la part alemanya i una suïssa del Ticino parlant en anglès. Ens expliquen que ha passat amb la llengua romanx, que ja no la parla ningú. Això em fa pensar que potser d’aquí cent anys ja no tindrem cap problema amb la llengua, ja no hi haurà català i tothom parlarà l’anglès.

Paisatge a part, la gent Suïssa és ben diferent de nosaltres. A les cases s’hi entra descalç i a fora la porta de l’escala pots veure tot un reguitzell de sabates, ja pots tenir unes Jimmy Choo que ningú les agafa. Hi ha un munt d’espais comunitaris als edificis, la rentadora es comparteix i l'assecadora també. No hi ha contenidors pel carrer, has de reciclar la brossa a centres comercials i benzineres. Només és recull l’orgànica i el rebuig i pagues per allò que llences, per tant et convé reciclar. A les granges pots comprar llet, ous, formatge i verdures. Només has de deixar l’import del que agafes en una guardiola tipus “las chicas de la Cruz Roja”.

La moral dels suïssos és una mica estranya, són luterans devots, son de dretes en qüestió dels diners, però en qüestió de sexe estan molt alliberats. La prostitució és legal, sempre i quan paguis els impostos. Hi pot haver prostíbuls al costat d’una escola amb fotografies de la mercaderia que pots comprar a l’interior. També és habitual trobar a les zones comercials supermercats eròtics, tant grans com el nostre Caprabo, no us enganyo.

La gent és molt amigable, sempre tenen una paraula amable per dir-nos. Coneixen Barcelona i la problemàtica catalana. Coneixen el Barça. Coneixen de la sequera que vam patir i se’n riuen, ja que ells consideren que el Roine (Rhone) està contaminat des de llac Leman, per tant pensaven que els francesos ens estaven timant venent-nos aquella aigua.

Per últim dir-vos, que m’està costant una mica això de trobar wi-fi, per anar enviant els apunts. Generalment al centre de les ciutats en pots trobar gratuït i obert, però no és qüestió d’anar amb l’ordinador tot el dia a sobre. Quant hi ha wi-fi no porto l’ordinador i quant em poso a escriure no tinc wi-fi i depenc de la voluntat d’un veí.

Fins la pròxima connexió.