Tanco Parèntesi

He dormit poc aquests dies, estic feta una 'xavala', ho resisteixo tot...encara.
Entro a casa, tard. He passat la tarda amb l'I. Ens hem retrobat per riure i per passar-ho bé. Per tancar el Celler i tots els bars de la riera, si fos necessari.
Bec i estic gratament complaguda de descobrir que unes copes de vi no podem amb mi. Brindem per la sort que tenim, per tot el que estem aconseguint i aconseguirem.
Més tard que d'hora decidim aturar la conversa i tornar cap a casa. L'objectiu no trigar molt a quedar. S'acumulen temes i no potser.
Pel carrer no hi ha ningú. Arribo a casa i abans d'entrar m'aturo davant la porta. Recupero mentalment aquell fer i aquella sensació que sentia quan vivia sola i arribava a casa. Un lloc buit, amb poques coses i molta foscor. Ara tinc cangueli perquè no m'agrada el tuf a solitud que pot fer el pis. Potser per això m'he passat tantes hores al carrer o al cotxe. No vull estar-me sense la G.
Finalment entro, guanya la son i el cansament. Mentre faig balanç del dia s'escapa un somriure al recordar la conversa amb l'I. Tot el que hem après aquests quatre anys i tot el que ens queda per aprendre.
Demà arriba la G. Amb aquest pensament m'adormo i amb aquest fet al cap m'he llevat avui. Mentre vaig cap a Barcelona decideixo tancar el parèntesi. Ha estat bé, però és millor el que s'acosta. El meu punt i seguit particular.