Tarannà municipal

Escolto El Dominical de Ràdio Arenys, com cada vegada que vull captar el pols de la societat arenyenca, i m'entra per les ones la veu de la regidora de Sanitat, Soraya Real, explicant una anècdota personal amb un individu incívic que va deixar la 'caca' del gos davant un cèntric supermercat arenyenc. Prosseguia l'electa convergent donant detalls de la conversa, pujada de to, amb el neandertal. Al final, interpreto que l'home, a base d'escridassades, deixa a la Soraya asseguda al lloc i se'n va de rossetes.

La segona reflexió que em faig –la primera era apostar per la regidora i el seu carácter inquisitiu- és entristir-me veient com una persona que la llei li ha atorgat el rang d'autoritat, deixa fugir un incívic, qué a més la insulta i escridassa en públic. Però a sobre, la vexada ho justifica dient que entre que avisa i no, la policia ja no l'haguessin trobat, un fet que mostra també una dubtosa confiança amb les forces locals d'ordre públic. I la cosa, queda aquí, en un enuig radiofònic que, a mí, que sabeu m'agrada treure punta a tot, m'entristeix d'allò més.

Primer. Si una regidora del meu poble deixa passar un fet que per la majoria dels vilatans és considerat una de les pitjors problemàtiques que pateix la vila, com és la merda de gos pels carrers, és que alguna cosa falla a l'ajuntament. Si la Soraya Real desconeix que el fet de ser regidora li confereix un rang d'autoritat que, a més d'obligar-la èticament a denunciar l'infractor fins a les darreres consqüències, donant exemple del què els passa als infractors de la normativa municipal, l'obliga a exercir de garant de les ordenances públiques.

Ara, per un moment, em plantejo un escenari diferent, més idíl·lic, però que d'altra banda, era el què hauria esperat d'una persona com la Soraya. Primer, si detecto un tío xulo que es rebota i m'insulta quan li recrimino que el seu gos ha deixat la gran tifa davant el Condis, truco a la policia, m'identifico com a autoritat i ordeno, donant les característiques físiques dels dos animals, la seva recerca i captura (no podien anar gaire lluny amb aquelles pintes). Segon, en lloc de lamentar-me perquè els espectadors no van dir res, els demostro que tenen una regidora amb empenta que dóna exemple i no es posa a la seva alçada i espera el micròfon dominical per denunciar-ho. D'altra banda, deixeu que palessi la meva indignació pensant amb el fart de riure de l'individu –en el cas improbable que sigui oient d'El Dominical- amb l'estirada d'orelles de la regidora a través de les ones hertzianes.

I per acabar, un avís per als taurons. Que tinguin ben present que la meva crítica a la Soraya es pot difussionar a tots i cadascún dels regidors municipals, apàtics i àvids de micròfons sense rèplica, o sigui que, si per una d'aquelles casualitats algú dels electes pensa treure'n rèdit electoral d'aquesta crítica, sàpiga que de caques tots n'hem trepitjat i ho seguirem fent mentre hi hagi gossos.