Temporal

” Fa uns anys el port d’Arenys va viure una gran desgracia”, quan jo era petita feia regates d’optimist, fes sol o plogués sortíem a mar. La meva mare acostumava a explicar-nos la mateixa historia per a que aprenguéssim la lliçó.

” Hi va haver una regata internacional de creuers. Quan van sortir de port feia un día espaterrant, però a mitja regata de sobte va venir un gran temporal de mar, vent i pluja. Moltes de les embarcacions van intentar tornar a port i d’altres van preferir passar la tempesta a mar. Es veu que tots els creuers que van tornar a port van acabar estavellats contra l’espigó per la força de les ones i el corrent. En canvi tots aquells que es van quedar a mar, es van salvar. Sobretot Eulàlia, quan hi hagi temporal, tu calma’t i no vulguis entrar a port a la desesperada”

Aquesta història m’impressionava cada vegada que l’escoltava i el cor se m’encongia quan imaginava els tripulants dels vaixells presos pel pànic morint estimbats contra les roques de la bocana. Poc pensava la meva mare, o potser sí?,  que aquesta lliçó em quedaria impregnada per sempre.

Sovint en les nostres vides experimentem tempestes, boires, llamps i trons. Enmig del temporal tenim dues opcions: una és sucumbir a la por, la inseguretat, l’angoixa i al pànic, lluitar contra vent i marea per tornar cap a un “port segur” i l’altre és relaxar-nos malgrat la inestabilitat i confiar que més allà de la “zona de confort” hi trobarem la nostra salvació. Podem lluitar contra la realitat i patir o podem rendir-nos al què és i anar més enllà del patiment.

Tot es redueix en preguntar-se qui es fa càrrec de la nostra vida, la por o la confiança?