Trabucaires
Enviat per @miquelcolomert el
Trabucaires és el nom donat al segle XIX a bandolers, facciosos o combatents (generalment carlins) pel fet d'anar armats amb trabucs i capaços, doncs, d'escampar projectils a poca distància i contraris a integrar-se a l'exèrcit liberal. Ni Espanya, ni la Guàrdia Civil, no han de decidir quines són les nostres festes tradicionals. Ni les festes ni de fet res que ens atenyi. I és justament per això que volem sortir-ne com més aviat millor i esdevenir una nació lliure dins l'Occident civilitzat. Ara bé: em sembla que això dels trabucs ens ho hauríem de fer mirar. Una Catalunya trabucaire seria ben poca cosa i no em faria res que una tal tradició desaparegués. Els trabucaires, a més, perderen totes les batalles, si més no les importants. Si les haguessin guanyat, ara, per exemple, el castellà no passaria de ser una llengua estrangera més, amb el seu pes específic corresponent, però estrangera al cap i a la fi. I, què voleu, hi ha també la qüestió del soroll. El soroll espantós del trabuc que escampa projectils a l'aire. I l'ensurt, i el fum, i la pudor. Hi ha aquesta Catalunya que peta, aquesta Catalunya amiga del pet i de l'enrenou i del garbuix i la disbauxa. Aquesta Catalunya poc endreçada i de poca dutxa. Aquesta Catalunya que peta amb els trabucaires i que peta cada any per sant Joan. Trabucs, petards i calçots. Visc sempre amagat en dies així i prefereixo no ser-hi per no haver de veure-ho, per no haver de sentir-ho.
