Tranquil·litat i bons aliments
Enviat per Enricpera el
De petit els de casa estiuejàvem, també hi anàvem per períodes més curts durant els Nadals i les Setmanes Santa, a casa d’uns amics en un petit poblet dels Pirineus Aragonesos: Aragüés del Puerto. Aragüés pertany a la comarca de la Jacetania, i la seva població permanentment és d’unes 70 persones, que només es veu augmentada per vacances i Festa Major. Per nosaltres, i els amics que varem fer-hi, el poble era la nostra gran sala de jocs, a voltes ampliada pels camps i el riu que l’envoltava. Per uns dies podíem córrer per allà on més ens plagués, entrar a les cases veïnes, obertes de bat a bat, per saludar o agafar forces amb un bon tros de pa amb pernil, o ajudar al pastor a encarrilar les vaques i corders fins al seu corral. Érem els reis del poble!
Aquests dies, després de 40 anys, estic repetint les mateixes sensacions. No he corregut ni pels carrers ni prats, no he estat el rei del poble, però m’he adonat del privilegi de llibertat que varem viure durant tots aquells anys. Si a la dita popular tranquil·litat i bons aliments hi afegim passejades i lectura, queda molt ben explicat el que han estat aquestes dues setmanes a Castellar de N’Hug.
La nostra residència, gràcies a uns bons amics, ha estat Can Peramanyana, al punt més alt del poble, a la plaça del castell, davant del Museu del Pastor i amb vistes al Pedraforca, amb una bona era per dinar-hi a l’escalfor del sol i una llar de foc per escalfar-nos durant les fresques nits. Què més vols!?
Comentaris
Hola Enric,aquella sensació
Enviat per @oriolferran el Dc, 03/10/2012 - 10:42
Hola Enric,
aquella sensació de llibertat de l'infantesa és única. Retrobar aquells espais i assaborir-ne els records crea moments màgics i íntims, nostàlgics i d'una felicitat ben especial.
M'has fet pensar en una fotografia que una amiga a publicat fa uns dies a Instagram, des d'una mica més avall, a Vidrà.
http://web.stagram.com/p/291977845043535996_4696703