Transformació en mestressa de casa

Fins ara no havia començat la meva transformació en mestressa de casa. Cobrava de l'estat un sou més o menys digne i això em permetia una certa llibertat i autonomia d'actes. Ja puc escriure més despresa que els meus pensaments i conèixer tots els programes informàtics haguts i per haver, que a causa d'aquesta maleïda crisi m'hauré de quedar en aquest estat per molt de temps, potser anys, i ja cal que m'hi vagi acostumant.

El primer símptoma que he notat en la meva transformació, particularment l'anomeno sentiment de justificació. Et justifiques a tu mateixa el fet de no treballar i busques tasques útils, o que tu creus que ho son, vaja. I decantes tot allò que no et sembla massa productiu.
Arriba un moment, en estats de transformació molt avançats, per sort encara no és el meu cas, que no et pots seure cinc minuts que ja comences a veure coses per fer. Una ditada al vidre, una engruna de pa al terra, una rentadora que li queden disset segons per acabar, d'una manera o altra t'has de mantenir actiu. La pintura, la lectura o el pettitpoint no hi caven, no son productius, bé el pettitpoint si però ja en parlarem més endavant.

El segon símptoma i el més evident és el temps que es dedica als passadís de neteja del supermercat. N'hi ha, de supermercats, que dediquen tres o quatre passadissos a aquest tema, tot un món.
Jo, fins ara utilitzava pastilletes pel renta vaixelles, pastilletes per la roba, alguna cosa pel terra i la tradicional llegiu que serveix per gairebé tot.
M'he adonat que hi ha una pila d'ampolletes i pots de totes mides, olors i colors, productes que fan meravelles, elixirs que deixen el terra nou, sabons miraculosos que gairebé freguen la màgia, he obert una porta que potser serà difícil de tancar.
Procedeixo dons, a intentar llegir totes les propietats d'aquests fantàstics productes, amb la intenció d'endur-me'n algun, mentre els nens trenquen alguna joguina al passadís veí. Ja no en tinc prou amb el que teníem al prestatge fins ara. Alguna cosa genètica posada dins del meu ADN a causa de milers d'anys d'opressió masclista, ha sortit i em diu que necessito aquells productes.
Després de molt passejar m'adono que m'hi he passat gairebé una hora i ja tinc el carretó mig ple.
D'entre cinc coses que ara considero superútils i que em faig creus de com havia pogut sobreviure sense elles, he comprat un sabó per el terra que fa olor de bebè, crec que aviat trobaré colònia amb olor de fairy. Aquesta m'ha semblat la millor compra ja que els meus bebès, inclús després del bany, sempre han fet olor de llet agre i m'agradaria saber quina olor fan els olorosos bebès aliens. Gran preocupació.

El tercer símptoma i n'hi ha molts més que ja explicaré un altre dia, son les converses amb els amics. Aquests molt condescendents, canvien la manera de parlar-te, potser per no ofendre o potser per que es pensen que t'has tornat tonta i ximpleta de cop i que potser no els entendries. O sigui que ja no pots parlar ni de literatura, ni de viatges, ni de cinema, ni de política, ni de sentiments, ni de desitjos, ni de la lluna, ni de somnis, ni tant sols de sexe. Les converses bàsicament giren entorn dels nens, els medicaments, la roba que tens per planxar i saber-se de memòria tota la llista de peses, propietats, i preus, de consoles, joguines, cotxes, rentadores, tovalloles i compassos i en quins llocs ho pots trobar més bé de preu. En aquests punts, m'hauré de posar una mica al dia, per que a part dels nens, res de tot això que ara em diuen, em comenten i m'expliquen m'interessa particularment.
Per no estendrem més diré que sempre havia envejat la tasca de mestressa de casa, l'havia cregut fàcil i supèrflua i amb un munt de temps per gaudir-lo personalment. Però endinsant-me en aquest món he descobert que és molt més profunda i dura del que sembla. Us deixo per que tinc una rentadora per estendre i amb aquest solet segur que s'eixugarà.
Coi semblo la meva iaia.