TRES AMICS FINS EL FINAL
Enviat per rosaura el
Els tres cavallers
Tres amics, tres maneres d'entendre la vida, tres maneres de jugar al dòmino. Tres ànimes singulars unides per un tradicional joc de taula i per una malaltia cruel i despietada.
En Quicu, en Lluís i l'Agustí van compartir moltes tardes, fileres de fitxes blanques amb punts negres, comentaris de futbol, de política, cançons, inquietuds, pors i alegries. I van parlar de l'esperança en el futur tot i que sabien que la loteria del càncer tard o d'hora els hi acabaria robant.
Ells tres ens van anar deixant, un rere l'altre, ordenadament, respectant el torn, com feien cada tarda que jugaven al dòmino als jubilats, al Centre o al Caliu.
En Quicu i l'Agustí ja han deixat de cantar l'Internacional o de recitar Andaluces de Jaén... bé, o al menys ja no els sentim fer-ho perquè, probablement, siguin on siguin, des d'aquí no els sentim.
En Lluís ja fa un temps que no acompanya a un Agustí ja molt castigat per la malaltia al Centre o ve a fer la partideta al Rial Pasqual.
Ara, en tot cas, es troben els tres, en total plenitud de facultats, i comenten animadament que fer la resta de l'eternitat.
En Lluís i l'Agustí es buscaven l'un a l'altre. Sabien que el primer, en Quico, ja havia sucumbit. Ells havien d'aguantar units. Tingueren una amistat curta però profunda i sincera. Un veritable raig de llum al bell mig de tanta foscor.
En canvi, l'Agustí i en Quicu es coneixien de ben jovenets, de quan el primer empaitava les franceses al Johnny's i el segon lluïa una llarga melena.
Els tres amics, els tres cavallers del dòmino, van deixar tres cadires i tres llars buides. Tres vides, que tot i ser viscudes amb amor, respecte i intensitat, van acabar-se prematurament.
Però no hem de baixar la guàrdia. En algun lloc d'aquest univers estrany, aquests tres homes singulars, continuen la seva partida. I quan es prenen un descans per fer un cigarret o per anar al bany o per demanar un tallat, llancen la seva mirada a través de l'espai i el temps per llucar què estem fent els qui encara som aquí.
DAVID PUIG FERRER
