" Tu rai que ets forta!".
Enviat per eulalia el
” No saps quant em fa patir aquest gatet…”, vaig dir ahir a l’hora de sopar, ” A mi també….”, em va contestar en Borja mentre l’acaronava tot arraulit dins de la seva mà. ” Meeeu, meeeeu….”, feia ell molt fluixet. La setmana passada, la Glòria, una alumna de ioga va trobar quatre cadellets de gats abandonats en un rial i no va tenir cor de deixar-los morir. A casa ens hem quedat una femelleta i un mascle, els criem amb biberó. Ella semblava que no tiraria endavant en canvi ell era tot força i vitalitat, s’engantxava a la tetina com si li anés la vida, ” Sembla una cria de pantera… com continui així serà una bestia!”. Tota la nostra atenció, doncs anava dirigida a la gateta delicada i fràgil i ell campava al seu aire gairebé sense ni adonar-nos-en. Fa un parell de dies que les coses han canviat, ella s’ha fet gran i espabilada, menja peix a queixelades i ell ho vomita tot, s’ha fet escanyolit, se li marquen les costelles i els ulls semblen enormes dins de la carona tan menuda. Li donem medicaments per als vòmits i quan em llevo pel matí, penso ” Ai, ai… que no s’hagi mort per favor…”. Pots imaginar doncs, que tota la nostra atenció ara mateix la concentra el gatet, en canvi la femelleta campa al seu aire.
La debilitat d’aquest gatet m’ha despertat la meva compassió, que no és el mateix que pena. Quan la meva por toca el teu dolor sento pena, quan el meu amor toca el teu dolor, sento compassió. I així m’he sentit aquests dies, desitjant que el malestar del gatet se’n vagi, la seva carona apagada, els seus meus esllanguits i la seva mirada agraïda per les carícies que reb m’ha tocat profund. Tinc tendència a fer-me la forta, la invencible, la que tot ho pot, sovint m’he sentit, ” quina sort, tu ets tant forta…” i jo per dins, ” si tu sabessis….estic cagada de por…però més val que ningú ho sàpiga…”. Afortunadament estic aprenent que mostrar la vulnerabilitat és senyal de coratge i humilitat alhora i em permet mostrar-me amb integritat i autenticitat.
Mentre escric això tinc tots dos gatets als peus, juguen, es barallen, rodolen per terra, el mascle ja ha fet el tomb, no es morirà. Després d’aquests tres dies que ha estat tan dèbil encara me l’estimo més, de fet el voliem regalar i ara ja no ho farem, ens el quedem per sempre.
I tu, et permets mostrar la teva vulnerabilitat?