Un arenyenc víctima dels corsaris al segle XVI

Durant l'edat mitjana i la moderna, la pirateria i el corsarisme van ser una activitat molt normal a totes les nacions marítimes. La pirateria i el corsarisme consistien en agressions armades, assalts i robatoris a alta mar o a les poblacions costaneres dutes a terme amb autorització reial (corsarisme) o sense ella (pirateria). A Catalunya aquestes dues activitats també van ser normals, però alhora també vam patir les agressions d'altres corsaris estrangens. L'any 1598 un arenyenc, anomenat Gabriel Seu, també va ser víctima d'uns corsaris que li van prendre la seva nau.

El seu cas el trobem documentat en una sentència conservada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la qual comença així:

"Provisió del magnífich regent de la cancelleria, facto verbo in regia audientia per guiatge de vitualles en favor de Joan Monton, patró francès, qui era vingut de Sardenya ab cuyrios y formatges y altres vitualles ab son navili o sagetia, la qual Gabriel Seu, de Arenys, havia fet segrestar per lo veguer y arrestar lo dit patró per ço que allegava y provava que dita sagetia era sua, la qual cossaris per la mar li havien presa. Y no resmenys fou declarat devia gozar del guiatge y dit patró fou liberat del arrest y dit vexell se li restituy. Die decima tertia mensis novembris anno Millesimo quintgentesimo nonagesimo octavo." (1)

Es tracta, doncs, d'una sentència que finalment afavoreix un patró francès davant la demanda de l'arenyenc Gabriel Seu, el qual havia pregat al veguer (2) de Barcelona que fes detenir el francès i ordenés segrestar la nau amb què havia arribat a Barcelona, ja que Gabriel Seu assegurava i provava que l'esmentada sagetia (3) era seva i que li havia estat presa anteriorment per uns corsaris. En un primer moment, doncs, Joan Monton, el patró francès, va ser empresonat i la nau, que transportava cuiros, formatges i altres proveïments des de Sardenya a Barcelona, va ser segrestada, però finalment, el regent de la Cancelleria, basant-se en un privilegi anomenat Guiatge de Vitualles, el va fer alliberar i li va restituir la nau, la qual Gabriel seu no va poder recuperar.

El Guiatge de vitualles era un privilegi concedit els anys 1337 i 1375 per Pere III de Catalunya-Aragó a la ciutat de Barcelona a favor dels proveïments o vitualles transportades per mar o per terra cap a Barcelona, de manera que els venedors, els transportants o els destinataris no poguessin ser objecte de marca o empara, és adir no poguessin ser capturats pels seus possibles deutes o delictes. Era, per tant, un privilegi que protegia a tothom que portava articles d'alimentació a la ciutat de Barcelona, encara que fossin delinqüents, corsaris, o enemics en temps de guerra.

D'aquesta manera, tot i la demanda posada per l'arenyenc, el patró francès va poder beneficiar-se de l'existència d'aquest privilegi, gràcies al qual va se posat en llibertat i li va ser restituïda la sagetia que anteriorment havia estat robada a Gabriel Seu.

Montserrat Rodríguez Fita, llicenciada en història  

1. AHCB. Consell de Cent. Sentències i provisions. Volum 1, folis 108v-109.

2. Veguer: al Principat i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d'una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa. Representava l'autoritat suprema a nivell local i era nomenat pel rei d'entre els candidats nominats pel lloctinent general.

3. Sagetia: embarcació d'aparell llatí, d'una sola coberta, usada a l'edat mitjana i moderna a la Mediterrània, primerament de dos pals, amb rems i més petita que una galera, i posteriorment de tres pals i, el segle XVI, sense rems.