Un bon cop de puny

Plou i l’anomenada setmana blanca ha mort, d'inanició, just acabada de néixer. Ja m’està bé. Posats a triar, prefereixo que les classes comencin el 15 de setembre i no el 7. I no cal que repartim els dies d’aquesta setmana blanca al llarg de tot el curs perquè no fa cap falta. L’al·legació del PSC, en el sentit que els països potents de la UE disposen d’aquesta setmana, cau pel seu propi pes. El pes de la calor de principis de setembre que aquests països no han de suportar. Espero que amb la recuperació dels exàmens de setembre la consellera Rigau s’adoni també que, de la mateixa manera que ha mort la setmana blanca, mori també la idea estrambòtica de començar el curs els dia 7. El calendari no és, d’altra banda, ni molt menys, el principal problema de l’ensenyament. L’únic important és el que passa dins les aules. Els alumnes i els seus professors. La feina, els colzes, la transmissió del saber, el rigor. Fer que les escoles deixin de ser espais lúdics i de lleure, aquesta gran confusió. Les escoles són centres d’estudi on imperi el rigor o no són res. Que aprovi qui hagi assolit els objectius i que suspengui qui no els hagi assolit. M’agradà l’altre dia la consellera quan afirmà que ja seria hora de deixar d’avaluar tenint en compte situacions personals dels alumnes. Ens en faríem creus si arribessin a saber-se la quantitat ingent d’aprovats per pena, és a dir injustos, que hi ha hagut des de la implantació ja llunyana de la LOGSE. I així la pena que avui fa el país. Una pena que no és culpa del calendari, una pena que ve de la manca de respecte cap a l’adult, del pensar que tots som iguals, del tuteig infernal i universal, del relativisme imperant, en fi. I del desprestigi de les formes, i de l’ortografia, i de la memòria, i de la voluntat, i de l'obediència deguda. Una sacsejada forta és el que cal, un bon cop de puny damunt la taula. I perseguir sense por i eradicar la droga al voltant dels centres i de tot arreu. O treballem i fem treballar, o això no ho aixecarem. I que continuï plovent. A veure si fem net d’una vegada.
www.miquelcolomer.cat