Un Papa que fa de Mama

Sabeu què em va passar l'altre dia? L'Elena marxa de cap de setmana amb ses amigues: la Niqui, la Mini, la Xuqui i la Pasqui: se'n van a buscar bolets a Sòria. Es hora de dir-li adéu: els nens i jo som a la porta i l'acomiadem amb una abraçada que dura més de tres hores. Ella marxa contenta perquè els nins riuen i li demanen que els porti un cistell ple de camagrocs. Però és just en el moment que la porta de casa es tanca que la cara d'en Pau i en Martí es transforma i es posen a plorar com dos energúmens. “La maaaaammaaaa, la maaaammmaa!!!” Penso que ja es calmaran, però m'equivoco: sis hores més tard encara són al rebedor forçant-se el vòmit i donant cops de cap a terra. De sobte, els plors s'aturen i tots dos marxen nedant (l'excés de llàgrimes ha convertit el pis en una piscina) cap a la cuina: tornen al cap d'un minut amb un embut que fan servir de megafon i comencen a cridar consignes com “Papa no, Mama si!”, “Del costat de la Mama, no nos moverán”, “Papa ves al Camp Nou, que volem que torni la Mama de nou”. Els crits m'enfonsen.

Com que aturat no arreglaré res, passo a l'acció: oi que volen la Mama? Oi que la Mama no tornarà fins demà al vespre plena d'esgarrinxades i rossinyols? Doncs jo faré de Mama. Aprofito que tots dos estan penjant una pancarta al balcó (“Papa dimissió, Mama reelecció!!”) per empolainar-me com si fos la Mama: em pinto, em poso arracades i penjolls, roba femenina... Estic content del resultat (vegeu foto).

En Pau i en Martí em miren més de deu minuts, sense dir res, només em miren. Al cap d'una estona en Martí em diu: “Mama, vens a l'habitació a jugar a Lego amb mi?”

Amb qui he pensat mentre he fet aquest post? Amb ma mare
Què he escoltat mentre l'he escrit? "Mama", del disc "Orquestra Reciclando" de Jarabe de Palo (Tronco Records SL, 2009)