Un Priorat apte per tots els paladars: Pardelasses 2008, un tast en dues ampolles i una història de pati d'escola

Sovint els vins per valorar-los com cal necessites tastar més d'una ampolla, preferiblement no seguides. Això m'ha passat amb el Pardelasses, si afegiu que amb el Celler Aixalà i Alcait tinc una relació D'ESTRANKIS i no em refereixo al seu segon vi, entendreu millor el meu comentari si no us perdeu els Glopets d'avui.

Vi:Pardelasses 2008, Celller Aixalà i Alcait

DOQ: Priorat

Raïm:Garnatxa, Carinyena

Elaboració: vi negre amb vinyes de 25 anys, maceració de 21 dies, fermentació amb llevats autòctons i un pas per fusta de bótes de roure noves de 14 mesos.

Grau: 14.5º

Preu: 16€

Tast: al nas fruita vermella, caramel i pedra calenta; en boca és més mineral, però una bona barreja de tot plegat, mana la fruita, té un punt dolç i una fusta que tot i present no ofega, notes minerals, ampli i persistent.

Un Priorat molt llèpol, carregat de raïm i molt accessible. Ja era hora!

Glopets:un familiar del celler fa feina amb la meva dona, enmig d'una conversa de pati d'escola totes dues van comentar que feien vi, i decidiren intercanviar ampolles. Així vaig tastar el meu primer Pardelasses, diria que era 2006 o 2007, em va semblar que aquest celler anava just un metre per davant de la Cooperativa del Serp.

Hi havia fruita, però la fusta anava al seu aire, no hi havia integració.

Tot plegat era el vi que feien els familiars d'una companya de feina, explicava que feia poc temps que havien decidit vinificar ells part del raïm que abans venien en la seva totalitat. Tampoc havia de ser res de l'altre mon.

Després han vingut els reconeixements pel celler, i el segon tast. Ara sí que he sabut copsar millor aquest vi, no crec que les sensacions de tast m'hagin traït. Ni que m'hagi influenciat la informacó que ara tinc dels vins d'aquest fantàstic celler tan petit i familiar.

S'ha confirmat la regla: si un vi no t'acaba de fer el pes abans de posar-lo definitivament a la llista negra tasta una altre collita.

Em deixo el Destrankis 2008 i 2009 per un altre dia, en tinc mitja dotzena d'ampolles a cas per anar prenent apunts, per fer-vos dentetes.

Ara Pardelets meus empleneu la copa amb Pardelasses, claveu el nas, oloreu fort, xarrupeu llarg, Aixaleu molt i deliu-vos.

Salut

PS: Les fotografies són del bloc on expliquen, dia a dia, com treballen els seus ceps i fan els seus vins.