Un projecte de façana pel nou cementiri d'Arenys (SXIX)

Entre 1861 i 1864, diverses operacions immobiliàries van permetre anar adquirint els terrenys necessaris per a una ampliació del cementiri. L’estat de conservació i l’epidèmia de còlera de 1854 feien inevitable l’actuació, però les desavinences entre l’ajuntament de la vila i el rector de la parròquia en el compliment del reglament i administració del cementiri, i en el repartiment de responsabilitats en la seva junta, ho havien anat endarrerint.

La concòrdia que van subscriure les parts el 25 de gener de 1864 va desencallar la situació. El febrer de 1865 comencen les primeres obres d’ampliació, fetes per subscripció popular, alhora que es procedia, en realitat, a la construcció d’un cementiri nou, els treballs del qual va dirigir Domingo Casacuberta, mestre d’obres i vocal de la Junta del Cementiri, a qui se li atribueix l’autoria del projecte. A final d’octubre de 1867, les obres es donaven per enllestides amb la conclusió de la nova capella de la Pietat.

Entre el conjunt de plànols d’obres dels que no podem identificar gaires coses més de les que el propi dibuix posa de manifest, n’hi ha un on s’hi dibuixa una façana de notabilíssima grandària, d’estil marcadament neoclàssic. Domingo Casacuberta n’és l’autor i, per la signatura i el suport, hem de situar el dibuix a mitjan segle XIX.

Es fa difícil, pels edificis que s’han conservat fins avui i també per aquells de desapareguts dels qual en tenim alguna evidència documental, identificar aquella gran façana amb alguna realització. No obstant això, les dimensions, assenyalades amb pams catalans, l’estructura i el nombre d’obertures, l’autor del projecte i el moment del segle XIX en què el podem situar, ens porten a aventurar que es tracta d’un projecte per al nou cementiri, que va ser desestimat, possiblement per atrevit: dimensions, al·legories.