Un regal de Nadal

Quan una amiga me la va recomanar, pel seu caràcter dramàtic, vaig pensar en veure-la passat festes. No obstant, la curiositat em va poder, i la veritat, no n'estic gens d'empenedit.

"Más allá de las colinas" em va deixar un sabor de boca tan agradable com reflexiu, i és que aquesta cinta, del director romanès Cristian Mongiu, és tota una delicatesse del bon cinema, n'estic convençut, i no em considero cap crític cinematogràfic.

Penso que és una d'aquelles cintes que de tant en tant les hauríen de passar en esglésies i comunitats religioses de tota mena.

Ja em va agradar, d'entrada, la confessió del director. M'hi quedo amb dues coses, "sempre m'ha interessat de veure com els creients tenen tanta cura de les regles i de les prohibicions i tan poca d'aplicar l'essència del cristianisme a la seves vides quotidianes." També, "Quan preparava la pel·lícula, hi vaig anotar un llistat de 464 pecats!!, però no vaig trobar res sobre el leif-motiv de la meva pel·liciula, el pecat de la indiferència i la seva manifstació en la forma que el Mal pot manipular la gent."

La pel·lícula, naturalment en V.O. D'altra manera no es podria percebre els sentiments i la força dels personatges al seu ambient rural i profund, on el paisatge i la neu a l'hivern es fon amb les persones i el seu entorn.

M'agrada com el director tracta un tema argumental tan punyenyt i delicat com la relació amorosa de les dues noies, educades en un orfanat de l'època Ciocescu, i com tot esclata pels aires quan una de les noies va a buscar la seva companya al monestir on aquesta hi ha entrat per retrobar la seva vida i una família que l'acollís.

El film és dolorós, punyent, cruel, si ho voleu mirar d'aquesta manera, però tot ell està tractat amb una delicadesa, amb una tendresa i amb un respecte cap a les persones, en el qual no hi pot entrar ni una engruna d'odi, de venjança, d'acidesa, i aquest to humà és el que per a mí el fa sublim. Fins i tot la mort de l'Alina es tractada d'una manera molt especial tant per la comunitat i la seva amiga, com per la gent de l'hospital i la mateixa policia.

La seva visió antropològica ens monstra com de "natural" pot arribar a ser fins i tot la mort de la noia, a conseqüència d'un exorcisme practicat també d'una manera tan "natural" com benintencionada.

Tots els personatges estan sublims, amb uns rols perfectes i deliciosos, però jo em quedo amb "la mama" de la congregació.

En fi, molt recomanable.

...i millor Any Nou!