Una j(f)ornada integral

El dia que es tanca avui ha resultat més intens del que m'esperava tot just posar els peus a terra sortint del llit. Aquestes coses ja ho tenen quan "viatges" a un indret amb tanta energia com Can Xipré i amb un objectiu tan profund com fer pa (quin concepte tan curt aquest de "fer pa" i quanta dedicació i respecte pel temps hi ha al darrera). M'imaginava fent un reportatge fotogràfic, detallant minut per minut, cada moviment del nostre amic forner. Però ara em sembla que qualsevol cosa que escrigui serà poc, imprecís i no farà justícia al regal que hem pogut viure en aquest indret camí d'Hortsavinyà. De tot el succeït em quedo amb un moment:

Per un instant m'he quedat sol a l'obrador amb en Juanan, el nostre amic forner. A la panxa ja es digerien les pizzes que havíem amassat i farcit una hora abans. No recordo de què parlàvem, o què projectàvem, o ni tan sols si estàvem filosofant al voltant del pa, quan de sobte s'ha fet el silenci, tan sols trencat (ara sí, ara no, ara sí, ara no...) per l'agulla dels segons d'un vell despertador a corda; amb la massa llevant-se del pa els únics elements que delatàvem el pas inexorable del temps dins aquell petit obrador subterrani. Sols, l'un davant l'altre, mirant-nos, somrient, sintonitzant, sentint i apreciant aquell moment. Per la vista m'arribava un fil de fum que s'escapa per l'escletxa de la porta del forn circular que albergava una vintena de pans dansant entre la calor que havien despullat un bon farcell de llenya d'alzina. Per l'olfacte m'inunda aquell especial moment en que el pa viu una metamorfosi que esclata en olor intensa i inconfusible. L'esperit en aquell moment se'm fa petit, senzill, humil... quin sentit més bonic mirar-se la vida donant tant d'amor al pa.

En 15 minuts ja tornava a estar a la civilització i així immers em costa oblidar tot el que hem aprés avui en aquella muntanya.... respiro i encara veig aquella massa de llevat mare i farina d'espelta amassada amb una meravellosa agilitat seguint el mateix ritme que els pulmons... massa i pulmons la mateixa cosa. Tot amb un sentit, amb un respecte, amb un reconeixement cap aquell "pa negre" que tanta gent gran li ha rebutjat perquè és, encara per a molts avis, el record d'una cruel guerra, d'un temps de racionament, de pobresa.

Un pa "negre", el pa d'espelta, que retorna a Arenys amb un altre sentit, amb una altra esperança, per cobrir una altra pobresa... la del pa deshumanitzat que s'ha fet lloc avui dia, fins i tot a fruiteries i betzineres. Tot plegat neix a través d'un grup de famílies que des de fa 3 anys i mig treballem de manera cooperativa per un consum ecològic, responsable i de proximitat.

Visca el pa, visca el bit i visca la mare que ens va parir.