Us ho prego, President
Enviat per @miquelcolomert el
Efectivament, President. Fer més amb menys. Hi estic d'acord. Sempre hi he estat. En el cas de l'ensenyament, ¿què és, però, fer més? Cobrar menys i treballar més és cosa que ja passa ara, d'altra banda. I em temo que no n'hi haurà prou, President. Perquè, mireu, puc treballar més, puc esmerçar-me a preparar encara més bé les classes, puc fer tot això. Puc fer més, encara. Però, President, de veritat, em cal, i sense que això suposi cap despesa pública més, ajuda. Em cal ajuda perquè els alumnes que tinc davant es decideixin d'un cop i per sempre a estudiar, a voler ser millors, a voler créixer. Estudiar de veritat. Necessito ajuda, President, per fer entendre a una majoria considerable d'alumnes, i a les seves famílies, que els centres d'ensenyament no són llocs d'oci ni d'esbarjo, que cal ordre, disciplina i un mínim de formes. ¿Com m'ho puc fer això, President? ¿Com ens ho podem fer? Fer més amb menys, dieu.¿Menys prestigi, encara, benvolgut President? ¿Menys autoritat dels professors? Al marge de les hores de classe, ja sabeu que hi ha un munt de reunions, hi ha reunions per parar un tren, i són reunions, President, que en general no serveixen de res. Em demano si no podríem també reduir la burocràcia i la paperassa. Em demano si no podríem també reduir el nombre exagerat de pedagogs esquenadrets que no han trepitjat mai una aula i que han convertit el seu ofici en una mena de dictadura per a l'exercici de la nostra feina diària. Volem ensenyar el que sabem, President, i ens costa molt que ens ho deixin fer. Em demano si no podríem també reduir la percepció que els professors som sempre sospitosos davant les famílies dels alumnes que mai no se n'acaben de sortir perquè no estudien prou. Estem indefensos, President. Ens sentim indefensos. No ens reduïu encara més el poc prestigi que tenim. Us demano que feu el que calgui per augmentar-lo. Ens cal sentir-nos més lliures, benvolgut i Molt Honorable President. Tinc molta confiança en la consellera Rigau. La querella de Convivència Cívica Catalana no ens acovardirà (per cert, que no sé com gosen dir-se així, Caja i companyia). Us agraeixo de tot cor el vostre comunicat i el vostre desig. Som catalans, President. Sóc català i estimo la nació. La voldria lliure i sàvia i il·lustrada. I rica. Puc cobrar menys, President, però feu que no avorreixi la meva feina. Us ho prego.
