Va de llibres
Enviat per joancmartin el
Per qui no tingui ganes saber de llibres sense haver de llegir, li recomano que visiti AQUEST enllaç. Es tracta d'un microbloc de tumblr on he anat recopilant fotografies relacionades amb els llibres i la lectura. Son fotos que, al menys a mi, em reconforten i em proporcionen certa sensació de pau.
Es com quan un entra a la biblioteca (d'Arenys de Mar). No noteu, a part de la pudor del WC, certa placidesa?
Us en deixo unes quantes per feu un tast. Per veure unes poques més: http://4read.tumblr.com/.
P.D. Por em far llegir el fil de la carta al Sr. Alcalde. Que deu haver fet, o no fet?
2 comentaris
Comentaris
Martín, Martín, llegeixo que
Enviat per pep el Dc, 02/02/2011 - 15:43
Martín, Martín,
llegeixo que et fa por d'estirar el fil de la carta oberta a l'Alcalde i tu m'ho dius?
Crec que la ploma més esmolada d'arenyautes és la teva. Ep! i t'ho aplaudeixo! S'ha de ser valent i donar la cara a tota hora.
Observo que et tinc per client adicte, i em satisfà! Les coses són recíproques. jo no me'n perdó cap dels teus. Sovint m'agrada de submergir-me en el teu surrealisme i quan toques amb els peus a terra també m'enfilo a coll-i-bè a les teves espatlles.
Entre tu i l'estimat Xevi de Mataró, que fa dies que el tenim desaparegut, feu que el fòrum arenyautic tingui més gràcia i, sobretot, no deixeu de fer punxa al llapis.
Apa, fes bondat del a bona, que el Reis s'ho apunten tot.
Pep
Benvolgut Sr. Quintana...
Enviat per joancmartin el Ds, 05/02/2011 - 18:06
Certament no havia llegit aquesta missiva teva, i m'ha costat una mica trobarla (cony!). Els administradors dels arenyautes van millorant la navegabilitat del site, però no acaben d'enllestir-ho.
Sovint em panandeixo d'escriure segons quines coses, sobretot algunes que poden ratllar la impertinència. Tracto que no sigui així, però ja que no faig rafting ni ponting, de tant en tant em dedico a aquest esport amateur, de risc, que és escriure (o bloguejar, que es diu ara).
Ara que parles de surrealisme... no creus que tot plegat, el mon que vivim, te grans càrregues quotidianes de surrealisme? malgrat el to irònic que li dones a la paraula..., clar.
Bondat dius??? au va!! si fins i tot els plats els tinc de plàstic per no poguer-los trencar!!
En qualsevol cas m'ha agradat ser particep dels teus comentaris mordaços i de tenir-te, també, com a seguidor.
Joan Carles