Vaig haver de tancar la tele!
Enviat per xfebrer el
Ahir, mentre esmorzava, estava mirant el canal 324 l'entrevista a la cap del servei de medicina preventiva, Montserrat Martínez, i vaig haver de plegar d'escoltar-la. Em feia vergonya sentint els arguments de la prova pilot per la vacunació de les persones més grans de seixanta anys del Maresme i Barcelona Nord.
Vaig tancar la televisió perquè tenia la necessitat de rebatre-li tot el que estava dient per justificar la prova pilot, però no podia. La tele encara no ho permet! Tot el que estava dient no tenia cap mena de sentit, ni la iniciativa de la prova pilot, ni la manera d'executar-la.
Decideixen ampliar l'horari de vacunació per fer-ho més fàcil, però t'envien un missatge, amb una citació d'un dia i una hora, i en un municipi que no és el teu, que no pots respondre, ni modificar. No es pot anul·lar la cita, quan sempre estan recomanant que en cas de no poder assistir-hi ho comuniquis. En canvi, ara, et conviden a no anar-hi i no passarà res: màxima eficiència! Diuen que ja han previst que moltes persones no hi aniran: possibilitat d'overbooking. No passa res!
Han citat a matrimonis a diferent dia i hora, però tampoc passa res! Que hi vagin junts el dia que vulguin, i ja els vacunaran. Per a què serveix, doncs, la citació?
Han esvalotat el galliner, amb una prova que no servirà per treure'n cap conclusió. Si volem vacunar-nos, ho farem al nostre centre d'atenció primària, el dia i hora que voldrem, i passarem de la citació rebuda, com si no hagués existit mai. Entretant, però, han molestat a tot el personal del CAP amb trucades i visites innecessàries, tot això provocat per un missatge que no s'havia d'haver enviat mai. El personal d'infermeria convocat als centres de referència, estaran fent volar avions de paper o atenent els pobres innocents, que estoicament han acceptat la citació, malgrat els obstacles i costos afegits per acudir-hi.
Senyora Martínez, si em llegeix, dediquis a una altra cosa i si li agrada fer experiments, ho prova a casa, amb la seva família, i no pas jugant amb la gent, i encara menys si es tracta de persones grans, amb més dificultats de relacionar-se i moure's. Si aquests són els que ens han d'organitzar la vida, estem ben apanyats!
