Viure al paradís

” Escolta… no s’encen la estufa…em pots ajudar? està a punt de venir tothom i fa un fred que pela…”, vaig dir a en Borja. Demanar ajuda està bé, però quan són les sis del matí i qui t’ha d’ajudar dorm com un sòc, ja és un altre tema. Em va saber greu despertar-lo però després de barallar-m’hi durant mitja hora, la estufa no hi havia manera de que tirés i faltaven deu minuts per a la pràctica del ioga

És una estufa molt vella, antiga, arreplegada d’alguna casa de pagès del Pirineu. A baix hi té un petit compartiment i a dalt hi té tot l’espai per a la llenya. Estan separats per unes escletxes, primer cal encendre encenalls a baix per a que les flames passin a través de les escletxes i prenguin foc als troncs que faran les brases.

” No entenc perque a tu se t’encen tan ràpid i a mi no”, vaig protestar a l’hora de dinar.

” Doncs perque tu només netejes la part de baix i no treus la cendra de les escletxes, com vols que les flames hi passin?”.

Aquest any sóc una experta de la estufa i he entès que l’art no està en el foc sino en tenir la estufa ben neta de cendra i restes de brases.

Nosaltres no sóm tan diferents d’aquesta estufa vella i entrenyable. Sovint ens lamentem que la nostra vida no té “foc”, ni inspiració, ni alegria,  sino que és un seguit de fets encadenats, rutines, avorriment, un “anar tirant”, un resignar-se, esforçar-se durament, conformar-se, repetir la mateixa història en diferents variacions. Avorrits i farts d’estar avorrits i farts, ens en adonem que alguna cosa falla i en la nostra inconsciència ens diem un munt de mentides ” és culpa de la crisi, del govern, el meu fill/a, el meu cap, el meu marit, la meva dona…”. Tot una mentida per a mantenir-nos dormint.

Només despertem quan assumim la responsabilitat i entenem que tot, absolutament tot té a veure amb nosaltres i amb la quantitat de “cendra” que encara tenim impedint que el foc s’encengui aportan coses noves, inspiració, fluidesa, alegria i sobretot amor.

Si en comptes de señalar ” la cendra” dels altres ens ocupessim de netejar la nostra pròpia, viuriem al paradís.

I tu, on vols viure al paradís o al mateix lloc de sempre?