Vola ben amunt, Kiku!
Enviat per BS el
En Kiku se n'ha anat, sense fer soroll i tots hem quedat una mica orfes. Orfes del mestre, del mentor, de l'amic, del company de viatge. Un dia trist.
Si avui un es dedica, entre altres coses, a això de comunicar, d'explicar el que passa a través dels mitjans, ja sigui la ràdio ja sigui la revista, és en bona part per culpa d'en Kiku Bertran.
Corria el desembre del 1995, quan en Kiku em va engrescar a participar en el seu programa de Ràdio Arenys on les endevinalles eren la manera més divertida de jugar amb una de les seves grans passions: la llengua catalana. 'Endevina endevineta'. I ho fèiem amb en Ferran Missé i una interminable llista d'oients que setmana rere setmana trucaven sense cap premi a canvi. En Kiku no n'era gens partidari d'aquests concursos que, com una tómbola, omplen els oients de regals. El premi era la satisfacció d'endevinar les endevinalles que volaven pel cel d'Arenys (dèiem sempre) i endur-se una medalla imaginària que variava de tamany segons la rapidesa de la resposta i que, a través de les ones, creava una complicitat entre els oients. Aquelles coses intangibles que, sobretot amb els nens, en Kiku sabia fer tant bé! Bufamanela!, que diria ell!
I és que en Kiku tenia tota la paciència del món. Mestre de professió, n'era un d'aquells de veritat que, mitjançant allò d'aprendre jugant, ens va ensenyar multitud de coses: des de cordar-nos les sabates amb unes plantilles fetes de cartró a aprendre a estimar la llengua, el país i les nostres tradicions. Macips, gegants, i moltes altres mogudes. Recordo amb especial tendresa, quan vam poder brindar amb un sonor Glòria a Sant Zenon des del balcó de l'Ajuntament, quan els geganters van fer el pregó el 1995. I a mitjans d'estiu, sempre queia algun taller d'estels de paper de colors que fèiem volar amunt, ben amunt.
Kiku, espero que tu també volis ben amunt i un cop allà dalt, a veure si la saps aquesta:
Volo sense ales,
et toco i no em veus,
parlo sense boca,
i camino sense peus.
Una pista? El necessitaràs per arribar-hi, com els estels!
Bé, tant li fa. Adéu-siau, mestre. Per a tu, una medalla ben grossa!
I moltes gràcies per tot!
